Narrar per educar, transmetre valors i crear vincle

Els contes són una eina pedagògica de primer nivell / foto: John Morgan M’he referit sovint al valor educatiu del testimoni i a la urgència de mostrar més que dir; és, de ben segur, la millor manera d’educar o deseducar. Però ara vull parlar d’una forma gairebé màgica que tenim els humans per a la transferència de coneixement i per a la transmissió de valors actituds i normes: el relat, la narració o el conte, que aquí prenc com a equivalents. Narrar és una habilitat bàsica que consisteix a saber inscriure fets en una successió que és alhora temporal i causal. En tot relat hi ha temps, espai, personatges i acció. La narració té un marc, un context, en el qual el protagonista inicia l’acció; després es pot moure en escenaris diversos, trobar-se heterogeneïtat de companys, dotats de virtuts i defectes variats; en la trama s’esdevenen accions i reaccions, que provoquen diversitat emotiva d’intensitat oscil·lant; l’oient o el lector pot fer anàlisi i crítica d’accions i omissions dels personatges i valorar-ne conseqüències. Per tot plegat, els contes són una eina pedagògica de primer nivell: diverteixen, entretenen i contribueixen al desenvolupament global d’infants i adults. Potser la màxima virtut de la narració és que genera vincles, que poden ser forts, singulars i potents. En la narració oral o en la lectura d’un conte, a més a més dels vincles que s’estableixin entre oient i personatges de la història, es poden generar vincles potents entre qui narra i qui escolta. De fet, el narrador pot esdevenir un element cabdal, pot ser un autèntic influencer. Cap narrador no s’escapa de posar alguna dosi de passió i parcialitat a la narració. Per si mateix, un relat, real o fictici, que parla d’humans, reals o ficticis, conté uns valors, reflectits en les accions, omissions i reflexions dels personatges. En el relat oral hi ha, també, la intenció del narrador, que fa èmfasi en aspectes concrets del relat reforçant valors o proposant contravalors. Els vincles que genera una narració poden ser d’identificació i poden reforçar la confiança en un mateix i propiciar la trobada amb els altres, els forans. Però què passa si la identificació es produeix amb els personatges més estripats, grollers i malparits? La gran virtut de la narració es pot convertir en el màxim defecte perquè aquest vincles poden ser altament perillosos i ho seran sempre que el relat provoqui identificacions denses, immòbils, essencialistes, inflexibles i hermètiques.

Narrar per educar, transmetre valors i crear vincle

Les virtuts de la narració