El temps vola. No queda ningú al local i nosaltres encara parlem.

Dilluns, 13 de juliol de 2020
Tarda
Sortim a caminar. Ahir es complien 1.000 dies de l’empresonament dels Jordis, els primers presos polítics del Procés. La Generalitat ha classificat en tercer grau els nou presos polítics catalans. Però tinguem ben presents les paraules de Jordi Turull: “La llibertat no és el tercer grau, és l’amnistia”.
La Jutge de guàrdia de Lleida es nega a ratificar l’ordre de confinar parcialment Lleida i set municipis del Baix Segre.
És el 66è aniversari de la mort de Frida Kahlo. Aquell dia plovia. L’endemà va ser incinerada amb el vestit típic mexicà. Les seves cendres reposen a la Casa Azul de Coyoacán, on havia nascut i on ara hi ha el seu museu. La seva persona, el mite i el màrqueting es fonen en una sola cosa: malaltia; accident; greus seqüeles físiques; dolor; amor a la vida, a l’art i a les tradicions del seu país; política; feminisme; relació huracanada amb Diego Rivera; passió; genialitat… Una dona que va crear el seu propi personatge i que es podria resumir amb l’escrit del seu últim quadre, un oli amb colors molt vius, on hi ha diferents talls de síndria i prop de la signatura diu: “Viva la vida. Coyoatán, 1954, México”.

Dimarts, 14 de juliol de 2020
Nit
Sortim a caminar. Ahir vaig mirar la nova sèrie bilingüe de TV3 Drama per poder opinar amb coneixement de causa. I només em ve al cap el Mail Obert de la Marta Rojals d’avui. I penso, que en un moment en què la immersió és “el meu animal mitològic preferit”, calia una sèrie com aquesta? I coincideixo amb ella quan diu “La desimmersió ha estat més ràpida i eficient que la immersió”.
La tempesta m’ensopega just quan surto per anar a sopar amb unes amigues. El temps vola. No queda ningú al local i nosaltres encara parlem. Ens aixequem perquè si no encara hi seríem, un cop al carrer, com que no plou, continuem parlant. I es fa tard, molt tard, però no hi ha pressa.

Dimecres, 15 de juliol de 2020
Migdia
Faig el mandra, no tinc ganes de matinar. Ahir, entre la tarda i la nit, va caure un llamp a l’ermita de Sant Elies. Va foradar la teulada i va trencar la volta de dalt del campanar. Un mal any per a les esglésies de Sant Pere, primer l’esfondrament d’una part de la teulada de la del poble (amb el Glòria) i ara la de Sant Elies. Com diu el meu amic, Higini Herrero, responsable del Punt d’Informació i coordinador del Centre d’Estudis del poble: “Jo si fos l’ermita de Santa Susanna, em començaria a preocupar”. Per cert, l’ermita de Sant Elies, es remunta al segle XIV, a “lo mal any primer” i la “Pesta Negra”. Ell mateix en parla en un article que us recomano a la darrera revista “Vallesos”.
L’Hospital de Sant Celoni torna a estar net de Covid-19, això no succeïa des del 17 de juny.

Dijous ,16 de juliol de 2020
Nit
Sortim a caminar. Espurneja, fa un dia gris. Les figueres que hi ha a banda i banda del pont de can Gras em tenen astorada, són altíssimes, amb la soca a la riera s’enfilen gairebé fins dalt. Pugen amb una ufana exuberant, enguany, les figues han sortit molt aviat, però algunes s’han quedat neulades.

Divendres, 17 de juliol
Nit
Sortim a caminar. Aviat surt el sol. La Mònica Terribas anuncia que la temporada vinent no estarà al capdavant de El matí de Catalunya Ràdio. I em dol, com si la conegués molt. Escoltar a algú mentre esmorzes i que t’informi amb el rigor que ho feia ella no és poca cosa.
Des del Govern es demana als ciutadans de Barcelona, de dotze municipis de l’àrea metropolitana, del Segrià i de la Noguera que es quedin a casa. Sembla que no els han fet gaire cas. Però, per entendre aquesta situació ens cal una gran dosi d’empatia, les coses no són blanques o negres, hi ha molts matisos.

Dissabte, 18 de juliol
Vespre
Vaig al mercat a la plaça a primera hora, després hi ha assaig de teatre del Vilamagore. Els préssecs, les cireres, els albercocs… I els tomàquets, sempre els tomàquets! Som el que mengem, el que llegim, el que vivim i el que estimem.
A la tarda anem fins al bosc. Tornem a casa amb més de dos quilos de rossinyols.
Començo a llegir Qui et penses que ets?, un recull deu relats de la Premi Nobel Alice Munro, traduït per Dolors Udina.

Diumenge, 19 de juliol
Nit
De vegades, ve de gust mirar una pel•lícula que no et faci pensar i et distregui. Aquesta tarda hem mirat El Guardian invisible i El legado de los huesos l’adaptació al cinema dels dos primers llibres de la trilogia de la Dolores Redondo. I haig de dir que m’he oblidat absolutament de tot.