Els comerços són espais de trobad i sinònim de confiança i de servei personalitzat

El comerç de proximitat no és només una activitat econòmica. És, per definició, un element essencial de la vida als pobles i ciutats del nostre territori. És qui il·lumina els carrers, qui dona servei amb nom i cognoms, qui genera ocupació estable i arrelada, i qui dona vida social als barris. Tanmateix, malgrat aquesta aportació inqüestionable, sovint el comerç queda fora del debat públic, dels mitjans de comunicació i, massa sovint, de les prioritats de les institucions.

A Catalunya, segons dades de l’Idescat, el sector del comerç al detall representa més del 16% de les empreses del país i genera gairebé un de cada cinc llocs de treball. Només al Vallès Oriental, hi ha prop de 6.000 establiments comercials, la majoria dels quals són microempreses o negocis familiars que resisteixen malgrat les dificultats: inflació, canvis d’hàbits de consum, competència de plataformes digitals globals, manca de relleu generacional o càrregues fiscals.

Aquests comerços no són només punts de venda: són espais de trobada, són sinònim de confiança i de servei personalitzat. Malgrat tot això, el seu relat continua sent perifèric. I això és un error greu. Sense visibilitat no hi ha reconeixement, i sense reconeixement no hi ha estratègia ni recursos.

Des de Pimec Comerç del Vallès Oriental ens hem proposat revertir aquesta situació i fer visible el comerç, institucionalment, mediàticament i socialment. Aquesta visibilitat comença per situar el comerç a l’agenda pública. Cal que estigui present en els plens municipals quan es parla de model de ciutat, en les polítiques urbanístiques, en les campanyes de promoció turística, en els plans de mobilitat. El comerç ha de ser un actor, no un espectador.

També ha de tenir presència als mitjans de comunicació. No només com a protagonista de campanyes de Nadal o de rebaixes, sinó com a motor de transformació, com a sector que innova, que crea ocupació, que forma joves, que integra persones en risc d’exclusió. Necessitem més reportatges que parlin de botigues que resisteixen, d’emprenedors que aposten pel territori, de famílies que mantenen oberta la persiana com un acte de resistència i amor pel seu poble.

I, per descomptat, cal visibilitat institucional. Els governs locals han d’impulsar mesures que donin suport real al comerç: reducció de traves administratives, ajudes a la digitalització, millores en la mobilitat i aparcament, accés a la formació i, sobretot, una mirada estratègica de llarg termini que entengui que sense comerç la ciutat s’apaga.

Però donar visibilitat al comerç també és una responsabilitat de la ciutadania. Cada vegada que triem comprar al costat de casa en lloc de fer-ho en una plataforma estrangera, estem fent una aposta per un model de poble viu, divers i resilient. És per això que les campanyes de conscienciació també han de formar part d’aquesta visibilitat.

A Pimec Comerç estem compromesos amb aquest canvi de mirada. I no ho farem sols. Ho farem amb aliances i acords amb ajuntaments, amb associacions de comerciants, amb mitjans, amb escoles i amb qualsevol actor que comparteixi aquest objectiu: posar el comerç al centre del relat del nostre territori. Perquè només si el veiem, el valorem. I només si el valorem, el protegirem.