Si la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l’Estatut va ser un precedent inquietant, caldrà confiar que el Suprem sabrà ara trobar llum. Altra cosa seria una gran decepció

Al seu llibre L’esperit de les lleis, el filòsof francès Montesquieu, inspirador de la separació de poders a les democràcies, va escriure: “La monarquia degenera ordinàriament en el despotisme d’un de sol; l’aristocràcia en el despotisme de diversos; la democràcia en el despotisme del poble.” Montesquieu, doncs, va defensar la divisió del poder en tres branques com a fórmula per prevenir l’abús del poder i per preservar la llibertat política. El filòsof també va afinar: “Una cosa no és justa perquè sigui llei; sinó que ha de ser llei perquè és justa.”

Recordar Montesquieu és pertinent pel judici al Referèndum de l’1-O, que ha quedat vist per a sentència aquest dimecres al Tribunal Suprem. Durant quatre mesos, acusacions i defenses han argumentat amb proves i testimonis si els 12 encausats han comès o no els delictes de rebel·lió, sedició, desobediència, organització criminal i malversació de fons públics. La polèmica –i tot sovint la indignació– ha acompanyat la instrucció d’aquest sumari pel jutge Llarena, la desproporcionada presó preventiva als polítics i líders independentistes o les qualificacions de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. I tot plegat ha estat discutible perquè dos poders de l’Estat –l’executiu, amb el suport del legislatiu– han encolomat un problema polític al poder judicial i ho han fet amb la intenció perversa d’escarmentar els organitzadors del Referèndum. Ha semblat que es volia deixar ben clar qui és qui ostenta el poder a l’Estat. Tot el poder. Les línies entre les tres branques s’han desdibuixat perillosament i no han importat gaire ni drets fonamentals dels acusats ni, sovint, un mínim de sentit comú.

A partir d’ara, el jutge Marchena i la resta de magistrats del Suprem tenen sobre les seves esquenes una gran responsabilitat. Amb la seva sentència podran contribuir a formar part de la solució o a fer més llarg el túnel pel qual transiten Catalunya i Espanya. Si la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l’Estatut va ser un precedent inquietant, caldrà confiar que el Suprem sabrà ara trobar llum. Altra cosa seria una gran decepció.