Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Diuen que som germans dels simis i cosins germans dels porcs, però si hi ha un animal que trobo que pot assimilar-se a l’humà és el voltor. Tenim, els humans, una tendència innata a sobrevolar la desgràcia i a alimentar-nos-en, com si no hi hagués un demà, com si en cada picossada de crítica i de mala fe, nosaltres, pobres desgraciats, ens féssim més grans o més llestos o més savis. I res més lluny de la realitat.
Estic cansadíssima de sentir-ho criticar tot. De sentir que, un cop i un altre, tothom ho fa molt malament, tothom és molt dolent a la seva feina i amb les seves responsabilitats i sí, és clar, per descomptat, tothom és un inepte menys jo. Entengui’s aquest jo com el que parla, el que fa la crítica, el que sempre sap què és el millor per a tothom però mai fa res.
Jo ja he après que els que en saben de veritat treballen i callen, i els que no en tenen ni puta idea parlen molt i critiquen encara més.
Els imagino, aquests últims, a dalt dels arbres d’aquelles pel·lícules que Disney, amb el cap pelat i les ales de dol, vigilant cada pas dels peus dels arbres, dels que fan, dels que caminen cap a algun lloc, esperant que hi hagi un pas en fals, una caiguda, un error i, aleshores, implacables, iniciar la crítica, la burla, la mofa, la befa, la mala fe.
Pesats. Quin animal més curiós el voltor, no us sembla? Alimentant-se de la mort dels altres, alimentant-se de la desesperació.
Així som, també, els humans, i tant que sí. Si els altres fan, perquè fan. Si manen, perquè manen; si decideixen, perquè decideixen; si trien A perquè trien A. Nosaltres ho faríem millor, segur. Dirigir el país, el Barça, el programa de ràdio, els tribunals, l’empresa, la família, la barbacoa.
Sempre és més fàcil esperar que l’altre erri, que erra perquè fa, no ho oblideu, que no pas fer i aventurar-se a esdevenir burla dels voltors. Es coneixen entre ells, i tant que si, i se saben implacables.
Ja sé que em direu que aquesta crítica a la crítica no és del tot equànime i que hi ha gent que, pel lloc on és, pels assessors que té, per les dades de què disposa, pel poder que ostenta, es pot equivocar molt poc, ha d’equivocar-se molt poc. I us diré que d’acord, que sí, que val, però que tots aquests tan savis són humans també, que no voltors, sinó dels altres. Els germans dels simis i cosins germans del porc, i que sí, i tant que sí, a vegades, no donem per més.
Deixeu que tothom s’equivoqui. Siguem implacables amb els que s’equivoquen expressament. Obligueu a la constricció i al perdó i al pagament quan això s’esdevé, però deixeu respirar la resta, que, de veritat, no només sembla que tingueu les ales de dol, sinó el cor, també.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que Junts s’ha de quedar al Govern?

En aquesta enquesta han votat 493 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.