Jo ja he votat. I la meva filla gran, també. Jo per molts motius, indignat i decebut. Ella, sortosament, encara no

Doncs això, que jo ja he votat. I la meva filla gran, també. I ella amb molta il·lusió. Perquè ho ha fet per primer cop. Perquè acaba de fer 18 anys. Perquè per primera vegada ha tingut la possibilitat de posar en un sobre electoral aquell full blanc, auster i allargat, amb un llistat noms de persones aplegades en una idea política. Perquè per primer cop ha viscut allò tan agradable de sentir-se col·lectivament important pel simple gest de votar. Perquè votar és una d’aquelles coses que certifica que ja ets gran, com ho és també treure’t el carnet de conduir. Perquè està convençuda que les persones de la llista que ha escollit la representaran honestament. Perquè no dubta que són aquestes persones qui defensaran els seus desitjos i les seves il·lusions. Perquè vol poder escriure els seus drets i deures. I, simplement, perquè vol construir un estat millor, un lloc comú que valgui força més la pena. Perquè vol ser feliç i lliure. Perquè encara no sap el que és la decepció. Perquè no l’ha viscut i, tant de bo, no la visqui mai. Jo ja he votat. I la meva filla gran, també. Però a l’últim segon. Amb el crono a zero. Emetent el vot sobre la botzina, que cridaria en Marc Mundet en qualsevol de les seves retransmissions de bàsquet a RAC1. Jo ja he votat i la meva filla gran també perquè diumenge no hi serem. I ho hem fet per correu. Funciona així: tens un termini per sol·licitar-lo en qualsevol oficina de Correus. Després, t’arriba a casa una notificació que t’informa que ja pots recollir personalment la documentació per votar, també a l’oficina de Correus, però del teu poble. Llavors, hi vas, la reculls i votes. Una mecànica senzilla. Molt fàcil. Però angoixant. I indignant. Perquè les notificacions per anar a votar han arribat a última hora, això qui ha tingut la sort de rebre-les. A casa nostra, les vam trobar sota la porta el Dijous Sant. Divendres i dilluns de Pasqua és festa. I, per tant, només hem tingut dos dies per votar: el dia de Sant Jordi i el dimecres 24 d’abril. I, a més, en una oficina de Correus com la de Sant Esteve de Palautordera, que obre només una hora al dia. Ja sé que, també sobre la botzina, van allargar el termini per votar un dia més, fins aquest dijous passat. Però ningú no entén com pot ser que les notificacions hagin arribat tan tard, fins i tot a qui les va sol·licitar a l’inici del termini, fa un mes i mig, el 5 de març. I, és clar, hi ha qui pensa malament. I qui ensuma conspiracions. I carreguem tots amb una nova decepció. Jo ja he votat. I la meva filla gran, també. Jo per molts motius, indignat i decebut. Ella, sortosament, encara no.

Jo ja he votat. I la meva filla gran, també. Jo per molts motius, indignat i decebut. Ella, sortosament, encara no

Votar pels pèls