És important la formació en violències masclistes i perspectiva de gènere

Tots els mitjans de comunicació s’han fet ressò del cas de la menor, tutelada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), agredida sexualment i prostituïda per diferents homes durant dos anys. El govern ha sortit a calmar les masses anunciant que la DGAIA canvia de nom a Direcció General de Protecció i Prevenció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) ja que, a partir d’ara, s’invertirà més en prevenció. Es vol treballar amb les famílies perquè l’ingrés de menors a institucions sigui l’última opció. En conseqüència, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat que per dur a terme aquesta iniciativa es contractaran 300 professionals. Tot i això, no hi ha cap partida pressupostària damunt la taula perquè, ara mateix, no compten amb els recursos econòmics necessaris. És a dir, aquesta inversió en prevenció és una fantasia que no sabem quan arribarà.

Malauradament, aquest discurs carregat de bones intencions no és nou. Els objectius que s’han establert a la nova DGPPIA són els mateixos que perseguia la DGAIA. Malgrat això, no es compta amb les condicions, laborals, econòmiques i humanes necessàries. Fa anys que les professionals del sector social clamen la millora de les condicions laborals i econòmiques i un augment de professionals per cobrir ràtios de manera realista. La precarietat del sector es tradueix en baixes laborals per depressió, ansietat o burnout de les treballadores. Aquest malestar professional repercuteix directament en l’atenció de les persones usuàries. Sense una inversió econòmica real i justa, la tasca en prevenció sempre quedarà invisibilitzada per tots els focs que s’han d’apagar ara i avui.

El cas de la menor agredida i prostituïda, malauradament, no és una atrocitat aïllada. La captació de menors en mans de màfies d’explotació sexual està a l’ordre del dia. Tot comença amb la figura del lover boy, un home que s’acosta a noies en situació de vulnerabilitat, a través de les xarxes socials o integrant-se en la quotidianitat i els espais d’oci de les noies. Aquests homes aprofiten les escletxes d’un context emocionalment inestable a causa de situacions familiars complexes, la transició pròpia de l’adolescència i altres circumstàncies com poden ser casos d’assetjament escolar i problemàtiques vinculades a la salut mental. I tot això dins un recurs institucionalitzat i compartint espai amb altres adolescents que també carreguen les seves motxilles. Per a les víctimes, aquests homes són una manera d’escapar de la realitat, per una banda, perquè es presenten com un raig de llum a la foscor: una persona que, teòricament, les estima. I d’altra banda, els ofereixen moments d’evasió, ja que els compren alcohol, tabac o drogues. El lover boy enlluerna la víctima amb mostres d’afecte i regals com roba de marca o mòbils. Quan la relació entre ambdós ja està consolidada, tenen lloc les agressions sexuals. Els escenaris habituals són agressions sexuals perpetrades directament pel lover boy o caure en mans de màfies d’explotació sexual, on la noia serà prostituïda –ambdues situacions, casos flagrants de violència sexual–. En cas que la noia intenti escapar, els agressors utilitzaran el xantatge i l’extorsió a través de gravacions i amenaces.

La captació de noies en màfies d’esclavitud sexual és l’última gota que fa vessar el got, però prèviament tenen lloc mecanismes que faciliten l’esmentada atrocitat. El context patriarcal en què vivim provoca que moltes noies visquin una hipersexualització, procés que comença a la infància, en què les joguines, les xarxes, el contingut audiovisual i els referents vinculen el valor personal a ser sexy. La hipersexualització és la porta d’entrada a la cosificació sexual, on les noies queden reduïdes a un cos. Les noies són objectes de desig, i els homes, subjectes que en poden fer ús.

És important destacar que algunes noies viuen la cosificació com una dosi –aparent i falsa– d’autoestima, i no des del rebuig. Això és degut a la hipersexualització: han integrat que han de ser sensuals i desitjades a través dels seus cossos. Si continuem estirant el fil, les noies captades per màfies d’esclavitud sexual passen per un procés de deshumanització i instrumentalització: deixen de pertànyer a la categoria de persona i passen a ser un mitjà per obtenir un benefici. Més enllà de la inversió en recursos econòmics i humans que ha de fer el govern i la revisió dels protocols que ha de fer la DGPPIA, és important la formació en violències masclistes i perspectiva de gènere; per treballar mesures de prevenció i detecció dels diferents processos mencionats. No obstant això, el veritable problema és que algú vegi en la vulnerabilitat una oportunitat per deshumanitzar els cossos de les dones, les noies i les nenes.