Per una xarxa ferroviària més resilient
Ja fa massa temps que els robatoris de coure i els actes vandàlics estan causant un nombre desmesurat d’incidències sobre els serveis ferroviaris, com succeeix també sobre altres béns i serveis públics i privats. En el cas de Rodalies, aquestes actuacions delictives comporten afectacions greus sobre el servei públic de mobilitat, tant pels perjudicis directes sobre les persones usuàries com pels costos enormes que suposen els recursos destinats a prevenir-les i reparar-les.
L’incident de diumenge 12 de maig a Montcada-Bifurcació, en plena jornada electoral, ha tingut una afectació severa a la pràctica totalitat de serveis de la xarxa de Rodalies. Per aquest motiu ha tingut tanta repercussió pública i mediàtica. Però, per desgràcia, aquesta problemàtica no és nova ni ocorre només a Rodalies. Anys enrere, per exemple, el focus d’atenció se situava en els robatoris de coure a l’enllumenat públic de molts municipis.
En relació amb Rodalies, i defugint qualsevol voluntat de polititzar la qüestió, és convenient continuar prevenint i dissuadint els actes delictius, dificultant l’accés a les vies i a les instal·lacions més crítiques, i reforçant la vigilància de les infraestructures amb els mitjans humans i tecnològics disponibles. Però no ens enganyem, en unes infraestructures lineals de centenars de quilòmetres de longitud, tot això no és suficient per evitar els robatoris i el vandalisme, ni encara menys per evitar tots el mals de Rodalies.
La incidència dels robatoris depèn fonamentalment del preu del coure, de manera que l’avidesa delictiva s’accentua clarament quan el preu s’encareix. Per tant, resulta clau intervenir en les xarxes de comercialització il·legal: si el coure robat no té sortida, robar-lo no tindrà interès. Anys enrere ja es va controlar amb èxit la compravenda a través de drapaires i gestors de residus. Però avui és obvi que operen impunement noves xarxes de compravenda il·legal. En aquest cas, centrar els esforços de seguretat i prevenció en l’arrel del problema és la mesura més eficaç i eficient per reduir els robatoris i les afectacions que generen.
D’altra banda, la recurrència i els greus impactes dels robatoris i dels actes vandàlics (grafits, apedregaments, sabotatges, agressions, etc.) ens ha de fer reflexionar socialment sobre la necessitat i la forma de respondre-hi cívicament, en la mesura que l’afectació sobre els serveis públics ens interpel·la col·lectivament.
En qualsevol cas, cal reconèixer que les incidències a Rodalies i l’afectació que generen no depenen només dels robatoris i del vandalisme, tot i la seva gravetat. La manca d’inversions i de manteniment a la xarxa ferroviària durant dècades ha fet que la infraestructura resulti especialment vulnerable a tot tipus d’incidències i que esdevingui insuficient per a una població que ha crescut i que requereix una mobilitat més sostenible.
En el cas singular de la línia R3, el malestar de les persones usuàries està plenament justificat per les incidències continuades en una línia crítica per a la mobilitat de persones i mercaderies al Vallès Oriental, Osona, el Ripollès i la Cerdanya. L’anomalia històrica que suposa tenir una via única en una línia d’entrada a Barcelona, juntament amb la obsolescència dels sistemes de seguretat i comunicacions, fan de l’R3 una línia especialment vulnerable. Com s’ha vist aquesta setmana, massa sovint és l’ase de tots els cops.
Afortunadament, les inversions de l’Estat han començat a arribar a Rodalies en els últims anys. La reordenació ferroviària de la Sagrera-Sant Andreu, que tants anys havia estat aturada, o bé, precisament, el desdoblament i modernització de l’R3, que tant hem reclamat des del territori, són actuacions rellevants que milloraran la mobilitat, encara que no sigui immediatament.
Però tot i així, calen encara altres millores importants per revertir l’endarreriment acumulat i per assolir uns serveis més fiables i competitius. En aquest sentit, hi ha alguns aspectes clau que cal planificar urgentment, amb visió de futur i mirada àmplia, per aconseguir uns serveis molt més resilients, que sofreixin menys incidències i menys afectacions.
I LA MOBILITAT FERROVIÀRIA TRANSVERSAL?
La mobilitat ferroviària transversal és la gran oblidada. L’actual línia R8 (Granollers-Martorell) i la futura línia orbital ferroviària (Mataró-Granollers-Sabadell) han de servir per donar al sistema actual de línies radials una configuració de xarxa mallada dins de la regió metropolitana. Per això és necessària la interconnexió d’aquestes dues línies amb totes les altres línies radials del Vallès i amb els grans centres generadors de mobilitat, com el Circuit de Catalunya, La Roca Village i els principals polígons d’activitat econòmica. Aquesta transformació cap a una xarxa en malla servirà per incrementar els serveis; per generar sinergies que permetin guanyar quota modal de la mobilitat ferroviària; per garantir la mobilitat de les corones metropolitanes; per assolir una major equitat tarifària, i, a més a més, per dotar el sistema de més alternatives de mobilitat davant de qualsevol incidència.
Així mateix, és l’hora de pensar també en el tercer túnel de Rodalies a Barcelona, que permeti absorbir l’increment de freqüències i serveis, i dotar la xarxa, novament, de major resiliència.
De poc serviria tenir desdoblada l’R3 d’aquí 6, 8 o 10 anys si arribat el moment no poden entrar més trens a Barcelona perquè segueixen col·lapsats els dos túnels actuals que ara mateix ja tenen circulacions d’un tren cada tres minuts en hores punta. Això, és clar, quan no hi ha incidències com l’actual que impediran l’entrada de trens de l’R3 durant dos mesos.
Un altre aspecte que cal millorar és el dels serveis alternatius i, sobretot, la comunicació i informació a les persones usuàries quan hi ha qualsevol incidència. Les persones que continuen utilitzant el tren en aquests casos són justament les que més dependència en tenen per a la seva mobilitat quotidiana. Davant d’aquesta realitat hem de ser especialment proactius. Els serveis alternatius durant el tall de l’R3 d’aquest hivern han funcionat millor que en ocasions anteriors; però el restabliment del servei ferroviari del més de març va esdevenir caòtic. L’experiència ha de servir per planificar millor les futures afectacions derivades de les actuacions de millora pendents, i també per donar millor resposta a qualssevol altres incidències imprevistes.
Sigui com sigui, com deia el president del Consell Comarcal fa dos anys, cal una xarxa de rodalies més completa, robusta i resilient, que pugui suportar millor les diverses contingències del servei, i que sigui la base d’un sistema de transport públic complet, competitiu i de qualitat orientat a garantir la qualitat de vida, el reequilibri territorial, la justícia social i el desenvolupament econòmic de la nostra ciutadania i el nostre territori.
Sabem que les millores ferroviàries no són immediates ni molt menys barates; però tenim clar que el ferrocarril és fonamental per a la mobilitat sostenible a la nostra comarca. Ens urgeix, doncs, planificar el finançament i execució de totes les inversions pendents per fer-ho possible. I ens cal fer-ho amb l’ambició i la visió de futur renovada amb què es van dissenyar els primers ferrocarrils ara fa més de 100 anys.