Crec que encara es parla més del Barça quan perd. I, és clar, quin drama

A tot arreu i per tot es cola la informació de futbol / il·lustració: José Luis Bardasano (1910-1979) / Sport (1935) Dic estimat per cortesia, perquè la veritat és que ni fu ni fa, saps? Què t’he de dir que no sàpigues: no ens coneixem de res i, per tant, ni estimats, ni amics ni coneguts. I tothom tranquil. Et recordo de jugador –vaig tenir un xicot molt culer i per amor (el motiu de les grans coses) anava a veure jugar el Barça pràcticament cada cap de setmana– i aleshores, mira, t’hauria pogut dir “admirat Xavi” o “crac Xavi” perquè formaves part d’un equip memorable. Però és que ara no segueixo el futbol ni m’interessa ni sembla que et provi gaire. T’escric perquè estic fins als nassos de sentir el teu nom. I em diràs –potser–: “I jo quina culpa en tinc?” D’acord, cert, cert, potser cap. O potser sí, perquè ets l’entrenador milionari d’un equip de jugadors milionaris que perden, i com que al món el primer és el futbol i a Catalunya el primer és el Barça, doncs tothom parla de tu. I de l’equip. I de les derrotes i de l’esperança i, de veritat, quin avorriment. Crec que encara es parla més del Barça quan perd. I, és clar, quin drama, noi. I ara, a sobre, has fet una cosa estranya. Has plegat d’entrenador, però encara no, com qui planifica les vacances d’estiu: “Mira, tal dia plegaré de la feina i ja podem marxar amb l’avió cap a Itàlia.” Jo és que faria Itàlia. A tu, suposo, et tira més Miami o Qatar. I que ni idea de per què ho sé, però em sembla que són dues ciutats que tenen a veure amb el futbol. Quina llàstima saber-ho, oi? Saber-ho sense voler, sense interès, però saber-ho perquè a tot arreu i per tot es cola la informació del futbol, s’escampa, esquitxa i es converteix en notícia i, au, a empassar-te Xavi, Xavi i Xavi com si no hi hagués res més al món. Tu creus, Xavi, que hi ha més coses al món? Això espero –que ho creguis–, perquè com que marxes, o marxaràs, segur que ja tens un pla de futur que inclogui, no ho sé, pintar quadres o construir coses o salvar vides. M’agradaria saber coses sobre pintors actuals o sobre arquitectes actuals o sobre vacunes, cures i solucions noves a temes globals. Però no, només sento a parlar de tu. Quines coses. I no és que vulgui que marxis ràpid i deixi de sentir-te anomenar constantment. Després de tu vindrà algú altre de qui es repetirà el nom fins a dir prou. I continuarem per sempre en aquest bucle, per a mi pesat i estúpid –perdona’m– del futbol i el Barça, el Barça i el futbol. Mira, ara que parlem, i abans no marxis: busca les pintures d’Amaya Gurpide, m’encanten; i fes-li un cop d’ull al Bosco Verticale [Bosc vertical] a Milà, els dos edificis de l’estudi Boeri, que són al·lucinants. I, a poc que puguis, fins al juny encara queden mesos, hi ha una article a la revista Nature sobre els avançaments mèdics que arriben el 2024 que fa plorar d’esperança. Sort, Xavi, de debò. I a tots els altres: ampliem la mirada, pesats!

Crec que encara es parla més del Barça quan perd. I, és clar, quin drama

Estimat Xavi