Lluís Solà i Sala està considerat com un dels més grans poetes vius en llengua catalana. A aquest cim no s’hi arriba per atzar, sinó amb la constància d’una vida esmerçada al servei de la paraula. I de la llengua. L’escriptor vigatà es donava a conèixer l’any 1975 amb Laves, escumes, el seu primer recull de poemes, seguit de L’herba als ulls (1993).
Jordi Puig
Anys de pocs llibres, durant els quals continua escrivint una obra que esclata amb el nou mil·lenni i dos volums que la recullen: De veu en veu (2001), i L’arbre constant (2003), que per a molts representa el descobriment d’una obra profunda, que esdevé un tot coherent en la seva visió del món a través del llenguatge. La seva magna Poesia completa (2016) n’és la prova definitiva. L’any següent, publica l’assaig Llibertat i sentit, i actualment continua escrivint. Però una visió de la vida de Solà i Sala no seria completa sense la seva dedicació al teatre des de múltiples perspectives (director, professor, traductor i també dramaturg), la seva tasca com a director de la revista de poesia Reduccions o el seu compromís polític i públic com a lluitador per la llibertat de Catalunya.
{{ comment.text }}