Montse Masgrau, educadora a la Llar Juvenil de Vic, i Cristina Puigdollers, logopeda i zooterapeuta, són les guanyadores d’una de les beques Educar Fomentant l’Esforç de la Fundació Espavila. El projecte que van presentar i que portaran a terme durant el pròxim curs, “Llegeix, que jo t’escolto”, consisteix a treballar l’educació emocional i la lectura mitjançant la companyia d’un gos, no qualsevol, sinó d’un gos terapèutic que ha estat ensinistrat i format per a aquest tipus de teràpies.
“Durant la meva estada als Estats Units vaig poder presenciar aquesta teràpia i la seva efectivitat, de manera que veient la feina que fèiem nosaltres dues i els nens amb els quals treballàvem vam pensar que seria fantàstic poder-ho provar com a voluntariat. Al mateix temps jo me’n podia beneficiar professionalment i els nens com a teràpia”, explica Puigdollers. L’enfocament de la teràpia en les emocions i en la lectura es fa perquè són dos temes molt tractats amb els nens de la Llar Juvenil. “La lectura és un tema bastant pendent perquè no interessa gaire als nens. Llavors, amb el fet d’estar amb un animal es crea una visió diferent… I més després de veure els resultats que estàvem obtenint, com per exemple en aquells que tenien moltes dificultats per llegir i aquí llegien amb més fluïdesa sense adonar-se’n, o altres que els professors ens deien que a l’escola no llegien, quan arribaven aquí i estaven amb el gos no tenien inconvenient per fer-ho”, puntualitza Masgrau.
L’obtenció d’aquesta beca els permetrà desenvolupar el projecte amb més facilitat, ja que els diners aniran destinats bàsicament a material necessari i a tot allò que necessiti el gos. D’alguna manera, això permet formalitzar la teràpia i que no quedi en un simple projecte. “Al llarg de la teràpia ens anirem adaptant a les necessitats de cada nen, si necessita més enfocament en les emocions ens centrarem en elles i si hi ha algú que necessita més èmfasi en la lectura, doncs el mateix”, concreta la logopeda.
La teràpia és caracteritza en si perquè el protagonista és el gos. La feina esta dividida entre la logopeda i el gos, la tasca del qual s’ha de respectar tant com la de les professionals. De fet, les sessions dependran del gos, de manera que si per qualsevol qüestió l’animal s’estressa es cancel·larà immediatament l’activitat.
“La nostra intenció és poder exercir la teràpia amb moltes més persones, o poder accedir a les escoles amb el gos i fer la teràpia”, comenta Puigdollers. “Als Estats Units ja fa anys que ho fan, es destina un dia de la setmana per a la teràpia i durant les classes els nens tenen l’oportunitat de gaudir de la teràpia amb l’animal”, afegeix.
{{ comment.text }}