La història d’una parella osonenca ha arribat a la 77a edició del Festival de Cinema de Locarno, consolidada com una de les cites imprescindibles del cinema d’autor a escala mundial, que se celebra a la ciutat suïssa del 7 al 17 d’agost
Ariadna Seuba i Anna Rebés, veïnes de Vic, desgranaven a aquest diari els detalls de la seva pel·lícula, titulada Mares, el 2022. Tal com explicaven aleshores, “no és la història d’un embaràs, és la història d’un procés per intentar quedar embarassades”.
A finals de l’any 2019 van prendre la decisió d’arrencar el procés de la reproducció assistida, i de gravar-lo. El llargmetratge vol ensenyar “sense embuts i sense filtres” les muntanyes russes que suposa aquest procediment, independentment del final. “Ens sentim un 50% esgotades i un 50% molt il·lusionades”, explica la parella després de viure aquesta experiència.
Ara ja està acabada i en fase de postproducció, amb un total de més de 550 hores de contingut. La producció osonenca aterra a Locarno dins la selecció d’indústria del festival, que compta amb tres projectes catalans més.
Aquesta secció, dedicada a pel·lícules acabades o a punt d’acabar, permet presentar els films a la indústria –representants de distribuïdores, agents de venda, televisions…– interessada a donar-los una possible sortida. Mares és, doncs, un dels sis projectes seleccionats d’àmbit estatal.
“Creiem que és una gran oportunitat per donar a conèixer la pel·lícula, per intentar buscar aliances amb altres festivals o indústries i fer-la arribar al màxim de gent possible”, diu Seuba. Explica que la gran quantitat d’imatges correspon al mètode de gravació i a la voluntat de mostrar tot tipus de moments quotidians.
La parella preparava la càmera en una habitació de la casa –la canviaven d’estança periòdicament– i la deixava enregistrant durant hores i amb el pilot apagat, de manera que moltes vegades perdien la noció de quan estava engegada i quan no: “Volíem guanyar el màxim d’intimitat i de naturalitat possible, i d’aquesta manera la càmera es mimetitzava amb l’espai i era un element més de la casa”.
Això els ha permès convertir la càmera en “un element invisible que captura tot allò que passa per davant sense interferir-hi, perquè l’essència sigui la més real possible”.
Dissabte passat es va projectar la pel·lícula al cinema Rialto, a porta tancada, i Seuba hi va fer la presentació del projecte. La mateixa tarda i diumenge els interessats en les diferents pel·lícules es van reunir amb els autors per saber-ne més.
El film osonenc, a més, ha rebut el Premi Jannuzzi Smith, dotat amb 10.000 euros, per fer el pòster i la promoció internacionals. “No ens ho esperàvem gens, ho rebem amb molta alegria, perquè no deixa de ser un reconeixement cap al projecte”, diuen. Seuba n’és la directora, i ha estat produït per Carles Brugueras, Marieke van der Bersselaar (Polar Star Films) i María Nova López (Intactes Films).
La banda sonora de la història és original i també recull talent osonenc: l’ha compost Ernest Crusats, antic cantant i guitarrista del grup vigatà La Iaia.
Preguntada per l’estrena al públic general, la directora reconeix que tot depèn de trobar on llançar-la: “Per ganes l’estrenaríem demà mateix, però s’ha de trobar el millor encaix a escala nacional i internacional.”
La feina que encara queda per fer volen cuinar-la “a foc lent”, i donar-li al llargmetratge “el temps, l’espai i el carinyo que necessita”: “La pel·lícula s’ha acabat quan estava preparada per acabar-se, ni abans ni després.”
Tot i això, esperen estrenar-la, sigui en el format que sigui, a finals d’aquest any o principis del següent. Mentrestant, mantenen actiu el seu compte d’Instagram, per on han rebut el suport de moltes persones que viuen el mateix procés i per on publiquen les novetats en el camí de Mares, @mums.film.
{{ comment.text }}