Tot i que aquesta tecnologia no és l’única per garantir els millors serveis, és un indicador que els polígons del Vallès Oriental són lluny de disposar d’un desplegament òptim de xarxes de telecomunicacions. Ni l’elevada concentració industrial d’algunes zones ni la bona situació geogràfica, prop de les principals infraestructures de transport viari i ferroviari que s’utilitzen per estendre la xarxa de telecomunicacions, afavoreixen les empreses de la comarca. Aquesta és una de les conclusions més rellevants de l’informe sobre l’estat de les telecomunicacions als polígons vallesans que, per encàrrec del Consell Comarcal, ha elaborat la Unió de Polígons Industrials de Catalunya.
L’estudi constata que la majoria de zones industrials disposen de serveis de banda ampla, sobretot ADSL, però que fins i tot aquesta infraestructura bàsica (encara amb cable de coure) presenta comportaments desiguals en funció de la situació geogràfica de cada zona industrial. Les cobertures també són àmplies en telefonia sense fils (amb les mateixes diferències de comportament). Però la tecnologia amb més recorregut per millorar és la fibra òptica. Només hi ha detectats desplegaments significatius a Granollers, Cardedeu, la Garriga, la Llagosta, Montornès, Mollet i Parets i se n’espera properament a les Franqueses.
La fibra òptica és la infraestructura que industrials i ajuntaments identifiquen com la més adient per contribuir a incrementar la competitivitat de les empreses. El director de la Unió de Polígons Industrials, Francesc Ribera, que ha coordinat l’estudi, assenyala, però, que és una infraestructura que no està a l’abast de tots els municipis, i que és necessari incidir en altres xarxes que garanteixen bones velocitats a costos econòmics.
L’informe sí que constata que el Vallès Oriental no es veu afavorit per la situació geogràfica que ocupa, que converteix la comarca en un nus de comunicacions. És una reflexió que comparteix amb el conseller comarcal de Promoció Econòmica i regidor de l’Ajuntament de Montmeló, Pere Rodríguez. Precisament, posa com a exemple el seu municipi, per on passen infraestructures preparades per a la fibra òptica que connecten amb França i, en canvi, no hi ha desplegament per arribar als polígons industrials.
“Aquesta situació geogràfica, dins de la Regió Metropolitana i amb molts nusos de comunicació, hauria de posar el Vallès Oriental en millor disposició que altres comarques, però no és així”, assenyala Franece Ribera. El Vallès Oriental té tres zones ben diferenciades: la més propera a Granollers i als polígons de Mollet i Martorelles, que tenen una dotació destacada, una segona zona menys densa, i municipis allunyats dels principals nuclis, que “tenen una solució més problemàtica”.
COL·LABORACIÓ ENTRE EMPRESES
Malgrat les dificultats per recollir informació per l’escassa predisposició dels operadors, l’informe assenyala algunes actuacions possibles per millorar la situació. Una suma d’empreses (preferiblement amb alguna amb bona capacitat de demanda al capdavant) per abaratir possibles noves contractacions, l’ampliació del desplegament d’infraestructures alternatives a la fibra òptica, i incentivar aquesta última tecnologia més a llarg termini, són algunes de les propostes recollides a l’estudi.
{{ comment.text }}