Si, a més, el país està immers en un procés sobiranista que fa moure posicions polítiques es pot entendre que algunes crisis municipals no tinguin l’origen al poble, sinó més enllà. Quatre anys també donen per descobrir que les afinitats personals a vegades es trenquen passats uns mesos de convivència. En aquesta comarca, des de 2011 fins ara, ha passat una mica de tot.
Un dels municipis més castigats per les crisis de govern ha estat les Franqueses. Des de fa molts anys la política local es mou a base de denúncies creuades, de discrepàncies personals insalvables i d’aliances i trencaments. L’alcalde actual, Francesc Colomé, de CiU, va organitzar un govern a cinc bandes que, a poc a poc, es va anar esquerdant. Primer en va sortir el regidor d’ERC i soci de govern, Àngel Profitós. Considerava massa tova la posició de l’alcalde respecte als exresponsables econòmics i urbanístics de les Franqueses. L’estiu de 2014, i després del rebuig del seu partit i de la petició que li va fer el PSC, l’alcalde va destituir Esteve Ribalta, alcalde de les Franqueses per la moció de censura de 2008. Des dels socialistes al·legaven una pèrdua de confiança en Ribalta “per diverses accions i omissions i per falta d’informació al seu grup”.
La posició davant del procés sobiranista també ha provocat alguns canvis i trencaments, el més sonat dels quals podria ser la sortida del Grup Municipal del PSC dels regidors Jordi Arenas, Josep Manel Bueno i de la regidora de Sant Celoni Magalí Miracle, que ara encapçala la llista d’ERC. Un altre regidor que ha fet el mateix pas, però des de CiU, és Jordi Fortí, de la Roca. Fortí va deixar el govern i ara anirà a les llistes d’ERC. A Sant Feliu de Codines, la posició davant del procés sobiranista va provocar una gran distància entre les posicions de l’actual alcalde, Pere Pladevall, i el seu partit, el PSC. A poc a poc es va anar allunyant del partit fins que en va sortir definitivament acostant-se a Avancem de Joan Ignasi Elena. Ara l’alcalde encapçalarà una nova llista amb la qual espera revalidar la majoria. A Llinars, l’alcalde Martí Pujol va destituir el seu regidor de Governació, Jordi Balboa, després d’haver-se compromès amb el Grup Independent del Poble. I a Lliçà d’Amunt, la regidora Maria Marcos va deixar el govern del socialista Nacho Simón també per discrepàncies polítiques. En aquest cas, però, Marcos considerava el PSC massa tou amb les tesis sobiranistes i per això en va sortir per integrar-se al Partido Socialista, amb qui es presentarà ara.
A Cardedeu, el govern de Calamanda Vila, de CiU, ha perdut dos socis: Gent pel Canvi i el PP, que li donaven suport. Jordi Abad va deixar el govern per desavinences en la gestió del Patronat d’Esports i l’Associació del Jubilat. I el suport dels dos regidors del PP va quedar en res després que Vila els destituís per qüestions identitàries i, sobretot, per la denúncia que el regidor Jaume Gelada havia fet contra sis persones que havien pintat el mural independentista de l’entrada.
En aquest mandat s’han fet dues mocions de censura. A Castellterçol, el PIC va trencar amb Alternativa independentista-AM i van descavalcar Vicenç Sánchez de l’alcaldia. El nou pacte preveia que Carme Tantiñà, del PIC, tindria l’alcaldia els primers anys i després l’ocuparia CiU. Però l’acord es va trencar i Tantiñà continua. A Vallromanes es va trencar el pacte entre els independents d’IVALL i CiU i una moció de censura presentada per CiU i ERC el juliol de 2012 va fer alcaldes, primer, Mari Luz Muñoz, i després, el republicà David Ricart.
Una altra crisi es va donar a Figaró ara fa un any quan l’assemblea de la CAF va retirar la confiança a l’actual alcalde Lluc V. Pelàez, que havia estat elegit per aquesta formació.
{{ comment.text }}