Venir a Catalunya era una manera d’assegurar-se que podrien votar en unes eleccions que tots ells consideren excepcionals.
“M’agrada poder exercir el meu dret a vot, i més en unes eleccions que es presenten com a plebiscitàries. A diferència de la meva parella, per ara no estic registrat al consolat espanyol i prefereixo venir a votar de forma presencial, em transmet més confiança”, explica Pere Cornellas, fill de Granollers, des de Zuric. “Creiem que són unes eleccions històriques i que tots els vots compten si volem ser un país independent. No volíem ni podíem faltar-hi”, asseguren la Cristina Torra i en Carles Pérez, de la Garriga, en un correu electrònic enviat des de la capital britànica. Per la Teresa Sala, també de la Garriga, és important “viure aquest moment històric a prop de la meva família i poder aportar el meu granet de sorra al procés”. “És el vot més important de tota la història de Catalunya i és un moment clau per decidir si volem néixer i créixer com un nou país o volem seguir maltractats per Espanya. Ens ho juguem tot: el nostre futur com a nació i com a catalans depèn de les urnes del 27-S”, assegura l’Albert Nogueras, fill de Martorelles, que treballa a Londres des d’aquest setembre.
Nogueras va topar amb les dificultats de votar per correu. “Els terminis que m’exigien no eren realitzables per mi. Hauria d’haver arribat a Londres una setmana abans del que ho vaig fer o ser a Martorelles quatre dies més”. La Teresa Sala ni ho va provar. “No volia córrer el risc de no rebre les paperetes a temps”. La Cristina i en Carles tampoc ho van intentar. “Ja sabíem d’amics que havien tingut problemes en les eleccions del 2012”, comenta la parella, que viu a Guildford, al sud de Londres, des del març de 2014.
L’avió és el mitjà de transport que han escollit. La majoria per una estada curta, de poques hores a Catalunya. “Venim expressament a votar. Marxem dissabte i tornem dilluns a primera hora per arribar a la feina sense haver de demanar festa”, comenta la Cristina Torra. Tot i que tenia bitllets per arribar a Girona, l’Albert Nogueras aterrarà a Perpinyà dissabte perquè, explica, la vigília del 27-S hi ha convocada una vaga de controladors aeris d’unes hores a l’Estat. “No sé com podria afectar el meu vol”, apunta aquest jove de 23 anys, que el mateix diumenge al vespre ja tornarà a ser a Londres. En Pere Cornellas també ve només pel cap de setmana, mentre que la Teresa Sala farà una estada més llarga, de cinc dies.
Internet i la possibilitat de connectar amb els mitjans catalans els ha permès seguir el debat electoral d’aquests dies. “He seguit la campanya com si estigués a Martorelles”, explica l’Albert Nogueras. Però també dels mitjans de comunicació propis de cada país. “L’11-S va tenir molta repercussió als mitjans austríacs. La gent té interès pel que està passant a Catalunya i sobretot en les raons que ens han portat a aquesta situació”, comenta Teresa Sala. “És interessant veure com els mitjans d’aquí com la BBC, Skynews, The Guardian… es fan ressò del moment històric que està vivint el país”, indica la Cristina Torra. “A Suïssa s’està parlant aquests dies de si el govern hauria de mitjançar entre Catalunya i Espanya”, diu en Pere Cornellas, que l’any passat ja va venir per votar a la consulta del 9-N.
{{ comment.text }}