Purito i els seus companys van ser incapaços de marcar el ritme de la prova en cap moment i el seu cap de files i principal candidat al títol, el murcià de l’equip Movistar Alejandro Valverde, va haver de conformar-se amb la cinquena posició final. El guanyador de la prova i campió del món va ser l’eslovac Peter Sagan, acompanyat al podi de l’australià Michael Matthews i el lituà Ramunas Navardauskas.
Tret de Sagan, que es va escapar quan faltaven tres quilòmetres pel final i va arribar molt destacat, la resta del pilot va resoldre la resta de posicions capdavanteres a l’esprint.
La prova va confirmar els pronòstics que apuntaven que aquest no era un Mundial ideal per als representants espanyols: un circuit urbà pràcticament pla de 16km amb tres pujades explosives però massa curtes per trencar el pilot de forma definitiva. Entre els més discrets de l’equip va estar Purito: entre que el traçat no s’adaptava gens a les seves condicions i el cansament acumulat de la Vuelta a Espanya, a la penúltima volta ja no va donar per més i va desaparèixer del grup capdavanter.
L’única aparició destacada del ciclista de Parets va ser quan faltaven uns 50 quilòmetres per l’arribada, en què, en l’última pujada abans de l’arribada, va llançar un atac per trencar el pilot; inicialment l’estrebada del vallesà va fragmentar el gran grup, però cinc quilòmetres després la resta de seleccions va reaccionar i va neutralitzar el petit avantatge.
{{ comment.text }}