Fa uns set anys, però, va descobrir que tot allò no el feia feliç del tot i va decidir entrar al seminari i preparar-se per ser capellà. “Vaig sentir la crida de Déu a donar la meva vida al seu servei i al dels homes. Vaig sentir aquesta vocació interior perquè el que feia no m’acabava d’omplir”, explica. El procés de formació que va iniciar fa set anys ha culminat aquest diumenge amb la seva ordenació com a prevere a la catedral de Terrassa. La família i els seus amics van entendre la decisió. “Quan veuen que tu ets feliç, ells també ho són”. Fill de Terrassa, López havia estat vinculat des de petit amb la parròquia del Sant Esperit, l’actual catedral. Havia portat grups d’esplai i de formació de joves.
López serà un dels capellans més joves del bisbat de Terrassa. Creu que els preveres com ell poden aportar “força” i “esperança”, i “ser llum” per a la gent que busca retrobar la fe. Entén que l’església ha de ser oberta i ha d’acollir i que ara ha d’anar a buscar les persones fora dels temples. “Sense canviar el què però sí el com” s’arriba a les persones, assegura. Per ell, els capellans, han de “mostrar el rostre de Jesús” i “ser pont i no muralla”.
UN CAMÍ DE SET ANYS
El camí que ha hagut de fer el nou vicari de Sant Esteve de Granollers per arribar a ser capellà ha estat llarg. Un primer any preparatori, la formació en filosofia i teologia a la universitat, i la formació al seminari de Valldoreix i a parròquies. Fa un any, va ser ordenat com a diaca, el pas previ a l’ordenació sacerdotal d’aquest diumenge. López admet que aquest recorregut “ha tingut alts i baixos, com tot procés”, admet. Però això també és un factor “que ajuda a créixer i a madurar”. En aquest sentit, destaca l’acompanyament dels altres capellans. “Són un exemple que m’ha ajudat”, diu Guillem López.
{{ comment.text }}