Els dos altres espais són la Casa Bloc, al barri de Sant Andreu de Barcelona, i l’espai de les Germanetes dels Pobres, a Manresa.
Mas Po Canyadó i l’antic seminari són propietat de l’arquebisbat de Barcelona i els gestiona la fundació Pere Tarrés, que fa unes setmana ja va anunciar la seva predisposició a cedir els dos edificis. L’antic seminari té capacitat per a centenars de persones, mentre que Mas Po Canyadó té menys capacitat. Miret, que va explicar els plans d’acollida al Consell d’Alcaldes del Vallès Oriental, reunit aquest dimecres a Vallromanes, apunta que Mas Po Canyadó seria més adequat per acollir un nombre reduït de persones. “No està decidit, però si els col·lectius fossin reduïts, Mas Po Canyadó seria més raonable i un oferiment més interessant, i si calgués més espai s’ocuparia l’antic seminari”.
El responsable del comitè d’acollida diu que no es pot parlar ni de calendaris ni de nombre de persones, i remarca que les decisions depenen de la Unió Europea i dels estats membres. “No tenim cap informació. Les notícies que arriben d’Europa són d’una gran confusió”. En aquest sentit, l’alcaldessa de la Garriga i presidenta del Fons Català de Cooperació, Meritxell Budó, manifestava al final del Consell d’Alcaldes el seu desencís per la lentitud amb què Europa està abordant la qüestió dels refugiats. “Hi ha hagut una cimera i seguim sense un acord. És el més greu i el més lamentable. L’únic que sabem és que en els propers dos anys caldrà acollir unes 160.000 persones, de les quals entre 15.000 i 20.000 a l’Estat espanyol, i de 3.000 a 6.000 a Catalunya”.
Sobre el temps d’estada als primers punts d’acollida, Àngel Miret explicava que l’objectiu és que sigui el més curt possible, però dependrà de les circumstàncies de cada família. “Si són famílies ben estructurades que no han patit un impacte important per la guerra, el temps pot ser curt, potser 15 o 20 dies. Si estan molt traumatitzades per la guerra o l’exili pot ser més llarg perquè en els llocs d’acollida poden disposar de més recursos per ser ateses amb un acompanyament intensiu amb traductors psicòlegs, educadors socials, serveis jurídics…”.
Pel que fa a la destinació final dels refugiats, Miret va explicar als alcaldes que la setmana entrant els ajuntaments rebran unes fitxes que hauran d’omplir tot detallant els recursos que cada municipi tingui disponibles, ja siguin pisos, equipaments o altres serveis que puguin oferir. Aquesta informació permetrà al comitè fer una distribució en funció de les necessitats dels refugiats i la disponibilitat de cada municipi. “No es pot saber la xifra que correspondrà a cada municipi, però hi ha interès que siguin quantitats que puguem assumir. Per exemple, Vallromanes, amb 2.500 habitants, podria acollir una sola família”, comentava l’alcalde de Vallromanes i president del Consell Comarcal del Vallès Oriental.
{{ comment.text }}