Amb molta modèstia, però conscient que el seu gest va servir per salvar una vida, Moreno encara recorda els mínims detalls d’uns fets que, afortunadament, no han anat més enllà de l’anècdota.
Eren 2/4 de 7 de la tarda i estava passejant sol. “Casualment vaig mirar enlaire i vaig veure la nena que penjava per un lateral del balcó, agafant-se amb les mans a les rajoles, intentant tornar a pujar”, relata Moreno. Havia de reaccionar ràpid. Era conscient que en qüestió de segons aquella escena podria tenir un desenllaç fatal.
“Vaig picar els timbres de l’edifici, per intentar que algú la pogués estirar des de dalt però no va respondre ningú”, argumenta. En aquell moment no hi havia ningú més a l’habitatge; el seu pare l’havia deixat sola per anar a fer un encàrrec. Les persones que hi havia uns metres més enllà assegudes a la terrassa d’un bar tampoc s’hi van acostar.
Moreno era conscient que havia d’actuar. La nena estava tranquil·la fins que ell li va cridar l’atenció per dir-li que s’agafés fort, però “va passar menys de mig minut i va caure al buit”. Ell s’havia col·locat just a sota i la va poder aturar al vol, després que a mitja caiguda la nena fes una tombarella inconscientment i continués la baixada de cap.
Tots dos en van sortir il·lesos: Moreno només va rebre un cop al cap per l’impacte, i la nena va anar al metge, tot i que tampoc va prendre mal. El pare de la nena va arribar després, quan altres veïns i la policia es van congregar al carrer Núria.
{{ comment.text }}