EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

El lloguer passarà a estar limitat per llei a deu municipis més d’Osona

Centelles, Roda, Prats o Taradell se sumen a una llista on ja hi havia Vic, Manlleu o Ripoll

Amb l’objectiu de redreçar la tendència a l’alça dels últims anys, la Generalitat vol regular el preu del lloguer a 131 municipis més d’arreu de Catalunya, els quals s’afegiran als 140 que el govern va declarar mercat d’habitatge tens ja l’estiu passat.

Així, a una llista que en el cas d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès ja incloïa Vic, Manlleu, Torelló, Tona, Calldetenes i Ripoll, s’hi sumaran Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, l’Esquirol, Sant Hipòlit de Voltregà, Roda de Ter, Folgueroles, Taradell, Seva, Centelles i Prats de Lluçanès. També passaran a estar sota paraigua de la mesura els dos primers municipis del Moianès: Castellterçol i la capital de comarca.

Perquè la regulació entri en vigor, el que ara és una declaració d’intencions de la Generalitat l’ha de validar el Ministeri d’Habitatge, però la consellera de Territori, Ester Capella, avisava aquesta setmana que el govern no té intenció d’afluixar: “Entre els beneficis dels propietaris i l’especulació hi ha un llarg recorregut. Pretenem embridar el mercat, que vol dir que els preus no pugin i, en tot cas, baixin, perquè l’increment dels lloguers a Catalunya ha estat, en 10 anys, d’entre el 43% i el 46%. A ningú li ha augmentat el salari en la mateixa proporció”.

Entrar en zona d’habitatge tens implica que els propietaris, sobretot els grans tenidors, no poden fixar el preu de lloguer amb llibertat.

Imperen dues grans condicions: que les quotes dels nous contractes (o els que es prorroguin) no superin l’import que s’ha pagat pel mateix pis o casa els cinc anys anteriors, actualitzat amb l’IPC, i que tampoc s’excedeixi l’índex de referència, un barem teòricament just –el determina l’administració– segons les característiques de l’habitatge, el lloc on es troba i la mitjana dels preus del lloguer del seu voltant.

Aquests números es poden consultar públicament a través d’aplicacions del Ministeri, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya o l’Incasòl.

Paral·lelament, la Generalitat també està treballant en un cens de grans tenidors (persones físiques o jurídiques amb més de 10 habitatges o amb com a mínim cinc immobles en zones de mercat tens) que es preveu que estigui a punt a finals d’any perquè els arrendataris puguin saber si es tracta del perfil a qui lloguen el pis o la casa.

Per què hi ha municipis que sí i d’altres que no?

Vic i Manlleu van ser les primeres poblacions d’Osona i el Ripollès amb lloguers tutelats perquè superen els 20.000 habitants i perquè entre el 2014 i el 2019 havien registrat un augment de preus de més del 20%.

Es dona la circumstància, però, que entre desacords amb el govern estatal i que el Tribunal Constitucional va tombar la normativa, el topall no s’ha començat a aplicar de manera efectiva fins fa poc.

Des de la immobiliària vigatana L’Habitatge, Lourdes Batet apunta que perjudicarà negativament el mercat de lloguer: “La comarca no és de grans tenidors, sinó perfil de petits propietaris que al seu dia van comprar amb molt d’esforç i que ara, veient tanta normativa i que no poden tocar preus, es fan enrere. La gent té por i passarà que es vendrà els pisos”. Hi afegeix, en aquest sentit, que “la funció social l’ha de fer el govern, no els particulars”.

En una primera ampliació, la mesura es va estendre a Ripoll, Torelló, Tona i Calldetenes.

El cribratge d’ara –amb els deu pobles que se sumarien a la regulació– afecta municipis de més de 2.000 empadronats on es donen totes o algunes de les circumstàncies previstes a la llei estatal pel dret a l’habitatge: que els arrendataris destinin més d’un 30% dels seus ingressos a pagar la quota del lloguer o la hipoteca, incloent-hi les factures dels subministraments, i que siguin poblacions on els lloguers hagin experimentat en cinc anys una pujada acumulada d’almenys tres punts per sobre l’IPC.

Des de Roda, l’alcalde, Toni Mas (ERC), celebra que arribin polítiques d’habitatge de la Generalitat: “La competència depèn de l’Estat, i els ajuntaments ens trobem lligats de mans i peus. Patim les conseqüències de qui no pot accedir a un pis malgrat que alhora als nostres pobles n’hi ha molts de buits”. Per això, “tota mesura social és una bona notícia”.

Jordi Bruch (Junts) no pensa, en canvi, que el preu del lloguer sigui un problema a Prats de Lluçanès: “Més aviat destacaria la poca oferta”. És des d’aquesta base que defensa que les polítiques públiques s’haurien d’orientar a augmentar el parc disponible, així com seguir l’estela municipal d’ajuts per rehabilitar pisos vells i treure’ls a lloguer.

Si la Generalitat aconsegueix que prosperi l’ampliació de localitats amb el preu regulat, la normativa s’aplicarà a 271 dels 947 municipis del Principat. Com que molts són de l’àrea metropolitana de Barcelona i el litoral, on hi ha major densitat de població, la mesura arribaria a abraçar el 90% de la gent de Catalunya. De la llei en queden exclosos, tot i això, els pisos turístics i els que es lloguen per temporada, així com els contractes d’arrendament d’habitacions.

LA PREGUNTA

Té previst votar a les eleccions europees del proper 9 de juny?

En aquesta enquesta han votat 305 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't