Pujar al tren de Vic en amunt i baixar-ne a Tolosa de Llenguadoc al cap d’unes hores serà possible a partir de l’any que ve en gairebé tots els que arriben a la Tor de Querol, on s’ha de fer transbordament. La SNCF està desplegant un pla per millorar les seves connexions amb la Catalunya Nord i en aquest context se circumscriu un acord amb Rodalies per coordinar els seus horaris.
La mesura recupera l’esperit del tren transpirinenc després de dècades en què Espanya i França s’han donat l’esquena en un servei ferroviari llargament reclamat des de diferents sectors de la societat a banda i banda de la frontera. De moment no és possible fer-ho en un mateix comboi perquè les infraestructures d’Adif i de la SNCF utilitzen amples de via i voltatges diferents. Tampoc no s’ha construït cap intercanviador que fes possible l’històricament reclamat Talgo internacional entre les capitals de Catalunya i del Llenguadoc, actualment unides amb un viatge diari d’anada i tornada en TGV en tres hores i quart.
En aquest cas, però, les freqüències establertes van més enllà d’un sol tren al dia i el que està previst en primera instància és que es puguin combinar diàriament quatre viatges d’anada i quatre de tornada, amb un temps total d’entre 6 hores i 6 hores 50 minuts des de Barcelona, una hora i quart menys des de Vic. És Ripoll, però, la capital des d’on fer aquest desplaçament en tren resulta més competitiu, unes quatre hores sobre les tres hores i mitja de travessar pel mig del Pirineu en cotxe.
Cada dia surten de la Tor de Querol cinc trens en destinació a l’Hospitalet i n’hi arriben quatre, mentre que pel costat francès són sis els que acaben el seu recorregut procedent de Tolosa i en surten uns altres cinc. El que farà la SNCF és combinar l’arribada i la sortida dels seus trens TER (Transport Exprés Régional) amb els horaris de Rodalies a partir de l’allargament del recorregut d’alguns serveis, la supressió d’altres i la creació de nous.
Actualment només hi ha una combinació viable Barcelona-Tolosa al migdia, perquè en la resta de trens, quan n’arriba un l’altre ja ha sortit i les esperes són molt llargues. A partir del proper hivern, en canvi, hi haurà una major coordinació horària que facilitarà el transbordament en tots els trens enmig de la jornada, deixant només per inviable el primer del matí que arribarà a La Tor des de França quan ja sortit la primera circulació cap a Barcelona. D’aquesta manera, el primer tren que els dies feiners acaba el seu recorregut a la Cerdanya a les 9.40h combinarà amb el que surt a les 10.08h per arribar a Tolosa a les 13.17h. Entre un tren i l’altre s’ha establert un temps de decalatge que en un sol cas és d’una hora i en la majoria de menys de la meitat, tot i que en els últims trens de la jornada en cada sentit és de vuit i nou minuts, de manera que caldrà afinar la puntualitat per no deixar viatgers penjats.
La mesura ajudarà a incrementar el flux de passatgers entre Puigcerdà i La Tor, que actualment són una mitjana de només dos per comboi. Per contra, per la banda francesa són més de 120 usuaris al dia els que utilitzen l’estació transfronterera. Des del col·lectiu Perquè no ens fotin el tren, Montse Ayats considera que la possibilitat d’interconnectar els trens de les dues companyies “és una gran notícia” perquè respon a “una de les nostres reivindicacions”.
{{ comment.text }}