EdiciĂł Osona i RipollĂšs

Tria la teva ediciĂł predeterminada

EdiciĂł VallĂšs Oriental

NyandĂș i La iaia, triomfadors i de la UVic

Les bandes de joves mĂșsics sĂłn tot un hit a Catalunya i en concret a la comarca d’Osona. Tant Ă©s aixĂ­ que, en els Ășltims anys, han sorgit diversos grups de mĂșsica que, formant part del panorama del rock catalĂ  actual, no deixen indiferent a ningĂș. La iaia i NyandĂș en sĂłn un bon exemple.

  • El 9 Nou
  • 05/10/2012 | 19:14
  • 0

NyandĂș el formen en Ferran Orriols, guitarrista i veu, RubĂšn Pujol, baixista, pianista i cors, i Roger Orriols, bateria, percussionista i cors. I La iaia estĂ  formada per Ernest Crusats, guitarrista i veu principal, Jordi CasadesĂșs, contrabaixista i cors, i Jordi Torrents, bateria i percussionista.

Diuen que les comparacions sĂłn odioses perĂČ, en aquest cas, sĂłn del tot necessĂ ries. A banda dels trets comuns mĂ©s evidents que es poden observar a simple vista, doncs tots dos grups musicals estan compostos per tres nois joves, Ă©s important destacar que tots ells provenen de terres osonenques i, per si no n’hi ha prou, la meitat dels seus components van passar per les aules de la Universitat de Vic. Aquest Ă©s el cas de Ferran Orriols, RubĂšn Pujol i Jordi CasadesĂșs que han compaginat la seva vida com a estudiants vigatans amb la seva passiĂł per la mĂșsica.

NyandĂș i La iaia sĂłn dues bandes descobertes recentment que trepitgen ben fort en el panorama musical catalĂ  del moment i va ser la discogrĂ fica MĂșsica Global qui primer va confiar en ells per a gravar els seus coneguts discos, L’origen de les absĂšncies de NyandĂș –el videoclip principal del qual, AbsĂšncies, estĂ  gravat precisament al LluçanĂšs– i Les ratlles del banyador de La iaia, banda que tambĂ© compta amb la Maria Blay, ex estudiant de la Universitat de Vic, com a mĂ nager dins l’empresa Lizard Queen.

A mĂ©s a mĂ©s, les dues bandes d’artistes destaquen per haver guanyat el concurs de maquetes Sona9, el concurs mĂ©s important per a la promociĂł de la mĂșsica catalana. La iaia ho va fer el 2010 i NyandĂș, el 2011.

Sembla ser que Osona i mĂ©s concretament la Universitat de Vic sĂłn el bressol d’una part dels membres de les dues bandes del moment en el panorama musical osonenc, catalĂ  i estatal. El perquĂš ens els resolen ells mateixos.

NyandĂș Ă©s, de les dues, la banda formada per mĂ©s ex estudiants de la Universitat de Vic. Ferran Orriols “Nandu”, veu principal i guitarra, i RubĂšn Pujol, baix, piano i veu, van deixar la seva empremta en els centres universitaris de la capital osonenca.

“Vam triar la Universitat de Vic per bĂ sicament dos grans interessos: el musical i la proximitat” destaca Nandu, ja que la Universitat de Vic regeix a poca distĂ ncia del municipi on s’origina i resideix el grup NyandĂș, la Torre d’OristĂ . “L’interĂšs musical va ser molt potent, nosaltres tenĂ­em un grup i volĂ­em dedicar-hi hores i marxar a Barcelona suposava perdre un temps molt valuĂłs”, remarca el cantant.

En Ferran va estudiar educaciĂł i creu que a la UVic es viu una experiĂšncia molt reconfortant amb el professorat ja que “tens un ensenyament proper, tens un contacte molt directe amb el professor, molt empirista”. Creu perĂČ que estudiar la carrera d’educaciĂł l’ha ajudat en termes musicals ja que “ser professor m’ha ajudat molt a l’hora d’escriure les lletres, he pogut ampliar molt el meu repertori dialĂšctic”.

Ser cantant d’un grup i tenir cert ressĂČ mediĂ tic tĂ© la seva responsabilitat on la mĂșsica pot ser un bon instrument d’autocrĂ­tica de la societat. “Nosaltres no anem a fer crĂ­tica destructiva, al contrari, intentem reivindicar mitjançant una crĂ­tica esperançadora. La mĂșsica Ă©s transcendental ja que Ă©s una eina que ens connecta a milions de persones” aclareix el jove cantant de la Torre d’OristĂ . “Tenim la sort d’estar en una posiciĂł on s’escolta el nostre missatge i volem positivitzar totes aquestes coses que ens pinten tan negres”.

Entrant dins el vincle UVic-panorama musical, el lĂ­der de NyandĂș creu que “la Universitat hauria de mostrar un grau mĂ©s elevat d’interĂšs per la cultura musical. No nomĂ©s a Vic, sinĂł a la resta d’Universitat s’hauria d’ampliar els horitzons d’aquest art”.

SĂłn molts els estudiants que compaginen la seva formaciĂł professional amb el hobby de tocar en un grup de mĂșsica, en Ferran, perĂČ, els recorda que “no s’han de deixar eclipsar per la feina. Molta gent aparta el hobby per l’estudi. SI t’apassiona, no ho deixis, Ă©s una eina essencial per sobreviure”. Ell perĂČ, ho tĂ© força clar: “la meva vocaciĂł Ă©s ser professor, perĂČ si mai poguĂ©s tirar cap a la mĂșsica m’hi llençaria de cap”.

Centrant-nos en Vic capital, hi trobem La iaia amb Jordi CasadesĂșs, el contrabaix del grup. En Jordi tĂ© molt clar perquĂš va escollir la universitat. “SĂłc de Vic, la nota a la resta d’universitats era molt alta. En canvi, a Vic la nota no era tant alta i era mĂ©s fĂ cil d’entrar. Podria dir que vaig escollir Vic per la nota, ja que no podia entrar en cap mĂ©s universitat, i per la proximitat, ja que la tenia molt a prop de casa”.

Durant la seva estada a la universitat va viure alguna situaciĂł bastant estranya: “Vaig estudiar ComunicaciĂł audiovisual a Vic i el que em va aportar sĂłn nous i bons amics. El que em passava era que estava estudiant a Vic, que Ă©s com dir que estudiava a casa, perĂČ els amics de tota la vida estaven estudiant a altres llocs. Per tant, puc dir que estava a ‘casa meva’ perĂČ amb gent de fora”.

Tot i que el seu pas per la Universitat de Vic va ser molt profitĂłs, tambĂ© diu que la seva carrera ha repercutit molt poc en el grup de mĂșsica: “ha influĂŻt molt poc, poquĂ­ssim… NomĂ©s en alguns vĂ­deos que he editat pel grup i poca cosa mĂ©s”.

El que tambĂ© reclama el jove artista Ă©s que la Universitat de Vic haurĂ  d’impulsar mĂ©s la mĂșsica: “en la meva Ăšpoca poques coses de mĂșsica es feien a la universitat, a part de la Festa Major. Com a mĂșsic ja hi he vingut a tocar i hi havia bastant aficiĂł. El que s’hauria de fer Ă©s impulsar la cultura musical i la d’anar a concerts. TambĂ© s’hauria d’intentar fer mĂ©s estudis relacionats amb la mĂșsica”.

CasadesĂșs tambĂ© va donar alguns consells bastant interessants per els mĂșsics que estan estudiant a la Universitat de Vic: “Intentar compaginar-ho tot el mĂ xim de bĂ© possible, tot es pot compaginar, i si una cosa va bĂ© doncs intentar que l’altre tambĂ© vagi bĂ© i no perdre-la. El que s’ha d’intentar Ă©s fer-ho seguir tot. Quan vaig acabar la carrera vaig trobar la sortida de la mĂșsica i em va anar molt bĂ©, tot i que si algun cop s’acaba el somni de la mĂșsica sempre tindrĂ© una carrera per seguir endavant”.

AixĂ­, doncs, la capital osonenca Ă©s un bon lloc per als joves artistes, no tan sols per a cursar una carrera, sinĂł tambĂ© per donar-se a conĂšixer com a mĂșsics dins i fora de la universitat. Tot i aixĂ­, segons diuen tres dels entrevistats, fan falta recursos per tal de fomentar encara mĂ©s la cultura de la mĂșsica. Sembla ser, doncs, que el fet de formar part d’aquest mĂłn no suposa un entrebanc en els estudis paral·lels dels joves dins la Universitat de Vic.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notĂ­cies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes grĂ cies.