Abans d’acabar el 2012, Technotraf de Sant Vicenç presentava concurs de creditors. Quatre mesos després, l’empresa enceta una nova etapa per l’adquisició d’una part de l’activitat productiva per Quadpack i l’osonenca Alba & Andreu . La transició entre els antics socis i els nous ha estat “fenomenal”, en paraules de Tim Eaves, conseller delegat de Quadpack. I ho diu davant de David Altimiras, exsoci i directiu de l’empresa, i el cap comercial, Jaume Ordeix. Aquest últim i Eaves es coneixien i ja havien acordat fa un any que Quadpack seria l’empresa distribuïdora de Technotraf a escala mundial. “Entrar com a socis en una empresa de producció ens va costar més, però finalment amb Alba & Andreu com a socis ho vam veure clar”, explica Eaves. La transformació de l’empresa ha estat important: de 64 treballadors n’han quedat 25, però són optimistes i “tots, directius i treballadors, comparteixen aquesta visió optimista”.
En aquest moment, diuen, han tornat a posar el tren a la via i falten uns mesos per veure la velocitat que s’agafa, però creuen que superaran les previsions de facturació que havien fet fa un mes i acabaran facturant entre 4 i 4,5 milions d’euros aquest 2013, el mateix que el que es va fer el 2012 “però en un sola línia de productes, els de cosmètica”. I és que tot i que ja eren empresa exportadora “ara tenim l’afegit, amb Quadpack, de ser una empresa internacional”, diu Ordeix, que afegeix que són a mercats com França, “el principal”, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, els Estats Units i l’Orient Mitjà. Aviat, diu Eaves, també a Austràlia.
El directiu anglès és a Quadpack des de la seva creació fa 10 anys, però coneix bé el sector des de fa 30 anys. Eaves afegeix que “l’activitat comercial que fem avui la veurem en resultats en sis o set mesos”. També assegura que tenint una unitat productiva és més fàcil servir els clients. “La crisi en el sector no és tant de consum com de falta de previsió. Els clients volen el producte quan ho volen i per demà i això suposa més estrès. També tenim la pressió del preu: més qualitat per menys preu. Continua havent-hi consum i això és important”, diu Eaves, que acaba dient que “és com els telèfons mòbils, són petits luxes, però possibles”.
Pel que fa al futur, per Ordeig “la dimensió actual és el mínim necessari, però serà una plataforma per tornar a créixer i recuperar el que hem perdut aquest any”, diu amb relació als treballadors. Eaves conclou que “hi haurà sens dubte noves inversions. N’estic segur”.
Un ‘cosmetic valley’ europeu
La Vall del Ges és coneguda en el sector de la cosmètica com un clúster, juntament amb un de francès.De cosmetic valley (vall de la cosmètica) n’hi ha dos a Europa. Un de gran i ben organitzat, situat al nord-oest de París, a França, i que agrupa sis departaments de tres regions, i un altre de més petit però igualment reconegut al sector, que és el de la Vall del Ges. El metall, especialment, el plàstic i la fusta són les matèries de la indústria d’aquesta zona. A la Vall del Ges no es fan perfums i no hi ha laboratoris però sí que es fabriquen els envasos que fan servir la gran majoria de marques de cosmètica, entre elles les més importants i luxoses. Les cinc empreses del grup cosmètic són Tesem i Covit, situades a Torelló; Axilone Metal, de Sant Pere de Torelló, i Ferval i Technotraf, de Sant Vicenç de Torelló. Entre totes, l’any 2011 van facturar al voltant de 100 milions d’euros i sumen amb alts i baixos entre 600 i 700 treballadors.
La indústria va sorgir després de la davallada del tèxtil. Empreses com Vitri, ara desapareguda, va ser la pionera a treballar la xapa per a peces petites i d’aquí el seu ús per a la cosmètica. Del grup Vemsa, on pertanyia Vitri, només queda Covit, una empresa reformada d’ençà de l’incendi que va patir el setembre de fa dos anys. La resta van aparèixer a mitjans dels anys 80 amb socis de la zona que tenien el coneixement de la indústria. Tesem és la més gran, seguida d’Axilone, ara propietat d’un grup francès; Covit, propietat del grup financer d’origen alemany PHI Industrial Acquisitions; Ferval, del grup Alespri, i amb propietat de la comunitat valenciana i Technotraf, ara també amb una part amb socis externs.
Format com a tal, el grup d’empreses no són un clúster organitzat tot i que Catalunya en té un de la bellesa –Catalunya Beauty Cluster–. Ara bé, quatre d’elles –Tesem, Axilone, Ferval i Covit– tenen una empresa comuna per a la gestió i innovació en la depuració de fangs des de fa anys des d’on investiguen i apliquen millores de forma conjunta.
{{ comment.text }}