Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El mal temps no espanta els 14.000 visitants del Mercat del Trasto de Torelló

El popular certamen celebrava aquest any la seva 30a edició. Entre els estris que s’hi venien, alguns de tecnologia que ja han quedat antics.

  • El 9 Nou
  • 10/05/2010 | 11:00

Com cada any, i ja en fa 26, Paco Gutiérrez va estendre un estol de trastos vells (i alguns no tant) a sota d’una de les porxades de la plaça Vella de Torelló. Des de dissabte al migdia que feia cua per ser el primer a qui l’organització del Mercat del Trasto li assignés l’espai. “Sempre vol estar al mateix lloc”, explicava Carles Villalta, speaker tradicional del mercat.

Amb caçadora blava i gorra de mariner, en Paco tenia clar quin era el preu de cada peça: les pastilles de sabó de rentar roba, a 1 euro; les aixades, a 15, i, fins i tot, un llibre de cartells, a 100. “El vaig comprar per 200”, comentava. La filosofia d’aquest torellonenc a l’hora de vendre sempre ha estat la mateixa: “Vaig a buscar eines a les cases de pagès o a la gent que es jubila; sempre hi ha alguna cosa nova” –explica–, i després, “ho venc per cinc o sis euros menys del preu real”.

A pocs metres, davant de l’ajuntament, un altre paradista intentava col·locar una marededéu a una visitant. “Mestressa, què em compra?”, li cridava. “Quant val aquesta?”, demanava la clienta, fixant-se en la figura; “perquè no es mulli més, a cinc euros!”. I van tancar el tracte.

Fins a 14.000 persones van visitar aquest mercat, i la majoria van participar d’aquesta litúrgia ja tradicional des de fa trenta anys. Aquest cop, però, amb alguna sorpresa meteorològica matinera perquè el temps va voler fer la punyeta i va apuntar-se a la festa regalant quatre gotes que no van servir per intimidar els paradistes i visitants.

Un mercat que aquest any va destacar per la quantitat de tecnologia vella que s’exposava (efectes de l’apagada analògica?). I, al seu costat, les eines del camp (com les del Paco) o quantitats industrials de joguines i roba que sortien dels calaixos dels joves torellonencs.
Entre trastos, alguns clàssics de la literatura, com ‘Els Miserables’, de Víctor Hugo, o ‘Don Juan Tenorio’, de Zorrilla, passaven desapercebuts, o desconeguts ja, pels joves lletraferits.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.