Fins aquest diumenge, dia 25, es pot visitar a la sala de Les Monges de Sant Pere de Torelló una exposició de pintura del santperenc Quico Serra.
Té, de particular, la tècnica: són recreacions en peces de fusta que, prèviament, calca, perfila i enganxa sobre un tauler on acaben formant un relleu pintat a mà, peça a peça.
Serra s’inspira sobretot en imatges genèriques que troba per internet, però a l’exposició de Les Monges també s’hi pot reconèixer un Miró o el cèlebre Gernika, de Picasso, en versió policromada.
“Reconec que és una perversió”, diu, però no amaga que és una de les obres que ha tingut més èxit i que, després d’haver-lo vist, més d’un ja s’ha interessat per encarregar-n’hi una nova versió.
Més enllà de la qualitat artística i l’originalitat de la proposta, el treball de Quico Serra té un valor afegit. El 2009 va haver de deixar la feina a causa del Parkinson que li havien diagnosticat un parell d’anys abans.
“En aquell moment et cau el món a sobre i de seguida vaig veure que necessitava alguna cosa per omplir”, explica. Manetes com és, va trobar en la família suport també logístic per començar a treballar la fusta. Va arribar a produir artesanalment fins a una cinquantena d’instruments antics i tradicionals de diferents cultures. “La majoria els tinc repartits”, diu.
Al cap d’un parell d’anys, quan la malaltia, tot i que estabilitzada, li havia tret força a les mans, es va obrir a la pintura. “No ho havia fet mai”, reconeix. Gairebé per casualitat va entrar en contacte amb l’acadèmia de Neus Subirana, a Torelló, “on he trobat molt suport i orientació”.
Amb la seva dona buscaven algú que els decorés una lletera que ara forma part de la decoració de l’entrada de casa, “i així hi vam entrar en contacte”.
A l’escola ha après tècnica i recursos per pintar les seves obres, i ell hi ha aportat, també, l’originalitat dels seus relleus de fusta. “I no només fusta; també he fet teulades amb macarrons i ara treballo en un mussol fet de broquetes”, diu.
Serra admet que aquesta afició li permet evadir-se i que “és molt agraït veure que el que fas agrada”. També té entre mans, a punt de pintar, una reproducció del Coliseu de Roma, on va ser precisament el març passat.
Als baixos de casa hi té instal·lat el seu estudi, on treballa cada dia, i no deixa d’anar a classe cada setmana. A banda de les hores que passa amb els seus quadres, Serra també està estretament vinculat al món de la música.
És membre de la Coral Cervià de Torelló, del cor de gospel de Sant Pere i, des que es va recuperar el 1991, també forma part del cor d’homes que cada Setmana Santa canta El Divino a Sant Vicenç.
{{ comment.text }}