Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Osona, major creixement sense resoldre el problema de la desigualtat

El nou informe de competitivitat d’Osona, elaborat per Creacció, constata la recuperació de la crisi econòmica, l’increment del PIB, però deixa dubtes sobre si aquesta millora ha pogut solucionar les desigualtats socials.

  • UVic
  • 23/02/2018 | 13:01

Verònica Mur i Laia Zúñiga. Vic

Segons les dades exposades en el 4rt Informe de Competitivitat de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, la comarca figura com el territori català que ha experimentat més creixement del PIB l’any 2016 amb un 5,3%. Els bons resultats econòmics obtinguts han ajudat a superar la crisi, situant-se tan sols a un 0,7% per sota del valor afegit brut del 2007. Aquest increment es deu sobretot al creixement de la indústria en un 6%, i del comerç en un 5,8%. Entre les activitats industrials que més desenvolupament tenen destaquen la fabricació de maquinària (9.8%), la indústria del metall (8,7%) i l’alimentària (7,5%), la qual representa el 44% de la indústria manufacturera comarcal.

Ara bé, la millora en l’àmbit econòmic no presenta una correlació amb l’àmbit social. El grau de desigualtat de la comarca és inferior a la mitjana catalana, però aquest ha augmentat, ja que, si es centra en els salaris, els que menys cobren, han tendit a ingressar menys, mentre que els que cobraven més han augmentat els seus salaris. El sector agroalimentari a Osona és decisiu per a l’economia de la comarca vist que onze de les quinze empreses amb més facturació pertanyen a aquest àmbit. Altrament, el sector industrial (19% de les empreses) i el sector de serveis produeixen cadascun el 37% del PIB osonenc. Pel que fa al cas del sector industrial compte amb el 19% de les empreses i representa el 31% dels llocs de treball. En quant al sector dels serveis, representa el 47% de les empreses del total d’Osona i el 41% dels treballs.

En l’Informe de Competitivitat també hi destaca el predomini de la microempresa, amb un 75,8% d’empreses que compten amb un nombre de fins a cinc treballadors. Del total de les empreses, l’any 2016 es va produir un augment del comerç exterior, però tan sols un 9% de les empreses formen part del conjunt de les firmes que facturen més de 10 milions d’euros a l’any. Si focalitzem l’anàlisi de contractació per ocupacions, les empreses que tenen més pes són les elementals i de peonatge, amb un 37%, continuat de la restauració i serveis personals amb un 22,41%. Un punt que grinyola i desentona en l’informe és l’augment de la temporalitat en les contractacions, ja que, el 37% dels nous contactes són inferiors als tres mesos, i només un 15,53% són indefinits.

L’informe indica que Osona compte amb un nombre més elevat d’autònoms (24,70%) respecte a la mitjana catalana (17,3%) des de l’esclat de la crisi, vinculats als escorxadors i els productors carnis. No obstant això, l’increment dels autònoms s’ha congelat mentre que els assalariats segueixen un traçat ascendent.

De fet, Osona és la tercera comarca de la demarcació de Barcelona amb una taxa més baixa d’atur (10,4%) i es manté per sota de la mitjana de Catalunya (11,24%), per darrere del Moianès (8,37%) i el Barcelonès (10,25%). Tal com afirma Roger Corominas, Conseller Delegat de Promoció Econòmica i Consum del Consell Comarcal d’Osona: “Els dos perfils més vulnerables i amb majors dificultats d’inserció laboral són les dones i els majors de 45 anys amb més de 24 mesos d’atur.  Aquests col·lectius augmenten el seu pes al 60% en relació al total d’aturats. Segons el Consell Comarcal hi ha més de dues mil persones a la comarca en risc d’exclusió laboral. Ara, s’han contractat 35 persones per projectes supramunicipals amb una ajuda del SOC i el Fons Social Europeu”.

grafic 1

 

El perfil dels cronificats a l’atur per dificultat d’inserció

Dins aquesta situació cal indicar que les dones aturades majors de 45 anys figuren amb un doble factor de risc. Tal com afirma l’Informe, per una banda compten amb menys probabilitats de ser contractades per l’edat i, per l’altra, pel simple fet de ser dones. A més, aquest col·lectiu encapçala el grup d’aturats de llarga durada amb una representació del 34,2% en dades del setembre de 2017. Altrament, els aturats que han exhaurit la prestació de desocupació també han anat en augment durant els darrers anys. En dades del juny de 2017 representen el 75% en comparació amb el 19,5% del juny de 2010. Aquest percentatge es manté i increment a causa de la temporalitat i la curta durada dels nous contractes.

grafic 2 (2)

Contractació a Osona Gener del 2018

L’informe també enumera quatre col·lectius que es consideren  vulnerables: les famílies en situació de precarietat econòmica i social, famílies amb aturats més grans de 55 anys, dones a l’atur i també gent gran dependent i joves que treballen en situació de precària. Aquest és el cas del Xevi, veí de Vic, que treballa en un escorxador amb “unes condicions lamentables i que no segueixen cap conveni laboral”. Explica que el salari està sota del mínim professional, la jornada laboral és irregular i moltes vegades més llarga del que s’especifica en el seu contracte. 

Convé ressaltar que el perfil més afectat quant a la precarietat laboral per a la baixa temporalitat de contractes són els joves. En concret, el 86,6% dels contractes fets a joves de menys de 25 anys són temporals.

La crisi econòmica de la comarca va augmentar el nombre de joves que van fer l’aposta per seguir fent camí en el sistema educatiu per mitjà de cicles formatius de grau mitjà (CFGM). No obstant això, la taxa dels alumnes graduats en CFSM no arriba al 50%. De manera que l’informe verifica que el desajustament entre formació i mercat laboral encara és un repte pendent a resoldre a Osona.

Segons l’informe, els reptes socioeconòmics de la comarca, per tal de facilitar un entorn favorable i un teixit que transformi el model productiu actual, han d’aprofundir una connectivitat entre la recuperació econòmica i l’àmbit social, reforçar un sector industrial basat en la innovació i la qualificació dels treballadors per mitjà dels coneixements de la indústria 4.0 i evitar l’abandonament escolar per millorar l’enllaç entre l’àmbit educatiu i el mercat laboral.

Creacció ha organitzat un acte oficial de presentació dels resultats, aquest dilluns a les 12 del migdia a Casa Convalescència. La sessió comptarà amb la participació del degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC), Xavier Ferràs, i de Montserrat Palet, fundadora d’EMPULS Strategy and Action i consultora experta en estratègia i competitivitat empresarial.

 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.