50 anys d’esforç i dedicació

Carla Pérez El restaurant Can Miquel de Tavertet celebra el 14 d’agost el cinquantè aniversari del local i el vintè de la botiga annexa. Casualment, sense que fos escollit així, ambdós espais es van inaugurar el mateix dia, a prop de la Mare de Déu d’Agost, una data que sol atraure gent al municipi. Va ser pels volts dels anys 70 del segle passat que Miquel Parramon i Montserrat Grau, que descendien de Sau, van anar a viure a Tavertet amb la família. Aleshores, el poble pràcticament estava desert i amb l’objectiu de guanyar-se la vida van decidir dedicar-se al món de l’hostaleria. “Vaig tardar gairebé dos anys a construir el restaurant”, explica Parramon, que va bastir la barra de pedra del menjador amb les seves pròpies mans. Des d’un principi van rebre el suport de la família, que es va implicar íntegrament en el negoci. Les filles del matrimoni, Isabel i Mercè Parramon, destaquen sobretot el paper dels avis; de les germanes del seu pare, Perfecta i Lola Parramon; de la seva neboda, Mercè Juvanteny, i dels tiets, Mercè Forners i Vicenç Grau. Actualment, són precisament les dues filles les que s’encarreguen del restaurant i de la botiga, després que la mare morís el 1998 i el pare es jubilés uns anys més tard. “La mort de la mare va desencadenar molts canvis en el negoci”, asseguren ambdues germanes. De fet, segons expliquen, abans que Grau morís, el restaurant tenia una capacitat de 100 persones, i ja comptaven amb una botiga al carrer de darrere. “Vam veure, però, que tot no podia ser, així que vam reduir el menjador a la meitat i l’espai obtingut el vam convertir en la botiga”, exposen. És aquesta botiga situada on abans hi havia el menjador gran la que celebra ara els 20 anys, i en què hi venen producte de proximitat de la zona. A més, destaquen que tota aquesta remodelació, que van dur a terme amb l’ajuda del marit de la Isabel, els va permetre continuar donant el servei que havien començat els pares. Pel que fa a la cuina, compten amb una brasa autèntica de carbó natural, i des que van obrir continuen apostant pel model tradicional català. En aquest sentit, fan servir les mateixes receptes que la mare, com una manera de mantenir la seva figura present en l’ànima del local. “La mare s’hi va deixar la vida, en aquest restaurant, era el pilar fonamental del negoci”, reforcen les actuals propietàries. D’altra banda, des del restaurant volen agrair la fidelitat dels clients habituals, que els ha permès superar les etapes complicades, com ara la mort de la mare, la crisi econòmica o la pandèmia. “Tenim turistes, però la majoria de gent és de tota la vida”, puntualitzen. Així, al llarg del mes d’agost organitzaran tres sopars amb música en directe, els dies 10, 14 i 31, amb la voluntat d’agrair a la família, als amics i als clients el suport que els han donat durant aquests anys. "El pal de paller" Montserrat Grau, la mare de la família, fou la cofundadora de Can Miquel i la cuinera del restaurant. Segons apunten les seves filles, Grau era “el pal del paller del local”, una manera d’assenyalar la seva profunda implicació en el negoci familiar.

50 anys d’esforç i dedicació

“Moltes de les meves mestres ara són companyes”

El Club Tennis Taula Roda de Ter celebra una dècada d’Open

El Corcó jugarà a Tercera Catalana 25 anys després

Manlleu a través del dibuix

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Denunciat un escalador per obrir una nova via sense autorització al Collsacabra

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"