Sovint es diu que la vocació és un potencial innat que es porta a dins de tota la vida. En el cas de Joan Fradera, veí de Roda de Ter, és ben bé així des que era petit. Aleshores vivia a les Franqueses del Vallès i, veient el seu pare molt vinculat a la natura, es va començar a interessar per la meteorologia. “Vaig demanar el meu primer termòmetre i l’afició es va anar fent gran”, explica Fradera.
Aquesta dèria va anar creixent fins que l’any 1995 va començar a registrar cada dia les dades meteorològiques a Roda i les Masies –des del 2010 com a estació oficial–, fins a consolidar una sèrie de 30 anys d’observació. Un període que, segons concreta l’Organització Meteorològica Mundial, és exactament el temps que cal per definir el clima d’un territori. Una trajectòria per la qual Fradera ha sigut homenatjat enguany pel municipi, i que ha anat compaginant al llarg dels anys amb altres aficions. “Vaig començar a estudiar Filosofia i després vaig treballar en el sector metal·lúrgic. I penses, com pot ser que facis això, si també ets observador?”, reflexiona.
Amb els anys, el dia a dia de Fradera, s’ha orientat per una rutina matinal ben clara: despertar-se i anar a l’estació per observar les dades. “Veiem que els últims anys ha canviat molt tot, sobretot pel que fa a la temperatura”, apunta, que afegeix que, des de l’any 1995 fins a l’actualitat, la mitjana ha augmentat fins a 1,4 graus.
A l’altra banda de la balança, Fradera assenyala que l’hivern més fred va ser el 2001, l’any de l’últim Nadal blanc al municipi. “Em va fascinar, perquè vaig agafar la càmera i me’n vaig anar cap al Ter, on estava tot nevat. La blancor i aquell silenci profund van ser gairebé espirituals”, destaca.
El contacte amb la natura, de fet, és una de les qüestions que encara valora més. “Tot i que em mulli els peus per la rosada, m’agrada molt obrir la gàbia de l’estació. Observant l’entorn i el cel aprens a estimar la natura”, remarca l’observador.
A més, de tants anys, ara ja és costum que veïns del municipi el parin per preguntar-li per quin temps farà. “De fet, però, jo soc observador i no home del temps”, assenyala, tot rient. Tot i així, admet que amb el temps ha après a llegir el cel en una plana de Vic marcada per dues grans especificitats. “Som la zona que plou més a Catalunya, i la inversió tèrmica fa que les nits que vivim no siguin tropicals”, remarca Fradera, tot recollint, així, el caire especial de la meteorologia osonenca.
