“Qualsevol papallona que veig m’emociona”

Marc Crosas Albert Pedro Font no es considera fotògraf professional. Es defineix, sobretot, com un aficionat a la natura que, després de reprendre la càmera en jubilar-se, ha acabat dedicant anys a documentar les papallones diürnes a Manlleu. El resultat és una obra que recull 71 espècies presents al municipi i que, més enllà del valor divulgatiu, també és una crida d’alerta sobre l’estat dels hàbitats naturals. La seva afició es remunta a temps enrere: “Va haver-hi una època que feia moltes fotos. Amb l’impàs de la digitalització ho vaig aparcar, però ja abans de jubilar-me vaig tornar a enganxar-m’hi.” El leitmotiv era sempre la natura, principalment els ocells, però ben aviat les papallones també van despertar la seva atenció. El projecte va néixer gairebé per casualitat, després que l’aleshores director del Museu del Ter, Carles Garcia, li proposés bastir una publicació sobre les espècies presents al passeig del Ter. La idea d’entrada era centrar-se només en aquest espai, però Pedro va decidir ampliar la recerca a tot el terme municipal. Una feina que havia de durar dos anys però que es va acabar convertint en un treball de llarga durada. La principal sorpresa ha estat la gran diversitat de papallones que amaga Manlleu: “No m’esperava trobar-ne tantes.” Tot i això, també “és veritat que de gairebé la meitat només n’hi ha una o dues cites”, fet que en demostra l’escassetat. En preguntar-li per les espècies més representatives, Pedro destaca la bruna de bosc, habitual durant bona part de l’any malgrat que la sequera n’ha reduït els exemplars. Pel fotògraf, la situació és preocupant. Reivindica que les papallones són excel·lents indicadors de la qualitat ambiental, i que la seva regressió va lligada a la confluència de diversos factors: l’agricultura intensiva, la desaparició dels marges dels camps, l’expansió urbanística i els efectes de la crisi climàtica, especialment les sequeres que s’allarguen i les temperatures extremes. Tot plegat redueix i fragmenta els espais on poden viure les papallones. Pedro lamenta que determinades actuacions de manteniment, com la sega intensiva dels espais verds o la desaparició de plantes de l’estil de la salicària, redueixen encara més els recursos necessaris per a aquests insectes. L’autor considera que la societat no és prou conscient del paper ecològic de les papallones: “A més a més de ser pol·linitzadores, formen part de la cadena alimentària i són una peça imprescindible per al funcionament dels ecosistemes.” Per això defensa que les administracions haurien d’impulsar mesures senzilles però efectives, entre les quals preservar els marges agrícoles, crear espais de biodiversitat o adaptar la gestió del verd urbà a la presència d’animals. També sosté que qualsevol ciutadà pot contribuir-hi des de casa, plantant espècies que, com el romaní o la lavanda, atrauen papallones i altres pol·linitzadors. En conjunt, tot i això, es mostra poc optimista. Creu que el planeta travessa un període d’extinció molt important de papallones i que, sense canvis profunds en la manera de gestionar el territori i afrontar la crisi climàtica, moltes espècies corren el risc de desaparèixer. Entre els records més especials del projecte, destaca la fotografia d’una papallona damunt l’escultura dedicada a les víctimes de la covid davant del Museu del Ter, una imatge que va acabar incorporant al llibre pel seu simbolisme. També recorda amb sentiment la d’una que va fotografiar un capvespre. Per a ell, però, la il·lusió continua sent la mateixa amb la descoberta de cada nou exemplar: “Qualsevol papallona que veig m’emociona.” La foto de la papallona a l'escultura dedicada a les víctimes de la covid / Albert Pedro

“Qualsevol papallona que veig m’emociona”

El grup 12 Cordes, de Roda, es reactiva i tornarà als escenaris 50 anys després del seu debut

Tota una vida mirant el cel

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Tres dècades de cau a Manlleu

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”