Per exemple, veiem un grup de crancs a la platja que caminen de tort o de costat i això ens inspira a dir: Aquell va de cranc (dita a l’Empordà) o va cranc (dita a les illes Balears), que vol dir que va de tort. D’altra banda, caminar o anar com els crancs significa ‘anar enrere’, en lloc de progressar. Una altra expressió molt negativa és ser un pop, dit d’una persona abusadora, a qui agrada tocar massa l’altra gent. I encara una altra de negativa és ser un tauró: són aquelles persones que guanyen diners de manera agressiva, sense miraments. En canvi, els qui han pres massa el sol i es tornen vermells amb facilitat per la blancor de la pell estan vermells com una gamba.
D’altra banda, donem una tonyina, fotem una atonyinada a algú o l’atonyinem quan donem cops violents a una persona per agredir-la, per fer-li mal o per castigar-la. L’explicació d’aquestes expressions? Heu vist mai com es pesquen les tonyines. Si és que sí, ho entendreu.
Un tall de bacallà és una part de benefici en un negoci: “Quan es va vendre aquesta propietat, em va tocar també un bon tall de bacallà”, que no s’ha de confondre amb tallar el bacallà, que és ‘manar’. En canvi, ser sec com un bacallà s’usa per als qui són molt magres. I als aliments que tenen molt mal gust se’ls diu que són més dolents que l’aigua de bacallà podrit. Mai millor dit.
Despectivament als grassos se’ls encoloma que estan com una foca. Es diu tenir boca de rap a qui té una boca molt grossa, com el Pacman –el recordeu, aquest personatge dels videojocs?–. En canvi, a Mallorca i Menorca diuen “Aquell té cara de rap” (sí, aquella cara molt ferrenya, indicadora d’irritació). I, per acabar-ho d’adobar, dels poc eixerits en diem que és un lluç, sembla un lluç o fa cara de lluç.
{{ comment.text }}