Després de competir al Festival de Cinema de Canes i guanyar el premi a millor música per Markus Binder al Festival de Cinema de Sitges, Club Zero de Jessica Hausner arriba als nostres cinemes. Es tracta d’una coproducció austríaca, britànica, alemanya, francesa i danesa amb guió de la mateixa cineasta i Géraldine Bájart que compta amb el protagonisme de Mia Wasikowska com a la docent Miss Novak, que s’incorpora a una escola privada d’elit per impartir un seminari innovador per canviar els hàbits alimentaris a través de la conscienciació.
La directora austríaca de la multipremiada Lourdes (2009) o Amour Fou (2014) torna a rodar en anglès després de l’especulativa Litte Joe (2021) i ens presenta un film visionari i enigmàtic sobre la qüestió de la nutrició duta fins a l’extrem, la no-ingerència d’aliments, i els seus imprevistos resultats. En un estil asèptic, fred, i una realització mil·limètrica, Hausner difumina els límits entre protesta i consciència ecològica i el comportament sectari i fanàtic que se’n deriva.
Així, a través de la fe, la creença cega, es pot arribar a no menjar res i purificar el teu cos i la teva ment. Aquests són els requisits per ingressar en el cercle tancat del Club Zero, segons aquesta professora il·luminada, i que et durà a un estadi elevat, quasi espiritual, una mena de reencarnació. Un film problemàtic i tèrbol, que fa un retrat punyent i inclement de les classes benestants i el seu esnobisme ecològic i alimentari, a través de les seves institucions d’ensenyança.
Un film pertorbador i desconcertant, de caràcter visionari i futurista, encara que ben arrelat en la nostra societat, que ressona com un crit d’alarma desesperat com si es tractés d’una distopia del nostre present. Descobrim un món on preval la manca de llaços estrets i emotius entre pares i fills sota l’embolcall de la superficialitat, la moda o el consumisme. Un camp abonat al predicament de qualsevol bajanada i al seu seguiment acrític que ens du a un estadi humà propens a l’autodestrucció.
{{ comment.text }}