Ho constaten les diverses immobiliàries que treballen a la ciutat i que ha consultat EL 9 NOU. “Hi ha un abisme. A la que te’n vas dos carrers endarrere els preus canvien molt”, assegura Jordi Maspons, de Finques Maspons. “De la plaça de la Corona en avall els preus canvien totalment”, comenta Modest Bellavista, de Finques Modest Bellavista.
La coneguda com a ela d’or –Anselm Clavé entre la plaça de la Corona i la Fonda Europa i l’eix dels carrers Sant Roc i Santa Anna– manté un alt interès. “Hi ha molta més demanda que oferta”, diu Jordi Maspons. No és com abans de l’esclat de la crisi, els preus dels lloguers han baixat igual que els dels traspassos. Tot i això, a la millor zona de Granollers es paguen almenys 30 euros per metre quadrat, segons les diverses immobiliàries. “Han baixat una mica els preus però encara són molt alts”, exposa Modest Bellavista. “Per menys de 3.500 euros al mes no es troba res a Anselm Clavé”, expliquen des de Finques Marcel. “Aquí hi ha molta demanda però pràcticament és l’únic lloc on n’hi ha”, afegeixen. De fet, en el sector hi ha la convicció que si hi ha locals que fa temps que són buits en aquests carrers és perquè els propietaris no han rebaixat les exigències econòmiques que tenien.
El nombre de persones que passen a peu per aquests carrers és un factor important a l’hora de fixar el preu. Dins de la zona amb més demanda, també hi ha diferències. A la carretera, tot i la reconversió en un vial de plataforma única, encara es paguen lloguers més cars a la façana de ponent que a la de llevant. En aquest mateix àmbit, els preus dels lloguers –també la demanda– a Santa Esperança estan un punt per sota.
Amb tot, expliquen els experts consultats, hi ha altres factors que acaben influint en el preu mitjà que es fixa: la dimensió del local (el preu per metre quadrat és més elevat en locals petits), si és tot en planta baixa, si fa cantonada o no, o l’estat de conservació, entre d’altres. En el cas dels locals de segona línia, es té molt en compte si cal fer obres per poder iniciar l’activitat. “Si el local està en bones condicions l’acabes llogant”, assegura Modest Bellavista.
Els alts preus que encara es paguen acaben essent un fre per a negocis que arrenquen i faciliten la instal·lació de les grans marques, que poden pagar quantitats més elevades. “És molt complicat per a una persona sola o encara que siguin diversos socis”, apunta Jordi Pujolà, de Finques Vallbona.
POQUES VENDES
El moviment, a més, és amb lloguers perquè a la zona més cèntrica els propietaris dels locals segueixen sense vendre. “A la perifèria sí que es venen locals, sobretot els que no estan preparats per una activitat”, diu Pujolàs.
En el cas dels nous lloguers, s’acostuma a pactar amb els arrendataris unes condicions de preus més baixes a l’inici i un increment gradual amb el pas dels anys. En el cas dels locals que estan en funcionament, és habitual que es renegociïn els preus a la baixa. “Fa molts anys que molts propietaris no augmenten els IPC”, comenten des de Finques Marcel.
{{ comment.text }}