Forma part de les xerrades que la policia catalana fa als escolars advertint-los dels perills de les xarxes socials. “A la xarxa hi ha estafadors, violadors, lladres i assassins. Les mesures que preneu a la vostra vida real les heu de prendre igual. No creieu que a la vostra habitació ningú no us pot fer mal”, va advertir la Montse. I la primera pregunta que va fer als alumnes va ser reveladora. “Quants de vosaltres no teniu Facebook?”. I es van aixecar una dotzena de mans dels 32 alumnes que hi havia a l’aula. “No m’ho crec”, va dir la policia, que està convençuda que no eren tants. De fet, Facebook no permet usuaris de menys de 14 anys, però és sabut que molts nens i nenes menteixen sobre la seva edat per poder fer-se un perfil. I en aquesta mentida hi ha, precisament, un dels riscos d’aquesta xarxa social. “Si jo us convido a seguir-me i dic que sóc Montse, 38, em seguiríeu?”. Negativa general. “Però si dic Montse, 15? I si dic Yoli, 17?”. Els alumnes no ho van dubtar i van dir que sí.
L’agent de policia també va advertir sobre el fet de penjar fotografies a les xarxes que poden caure en mans de qualsevol persona. “Recordeu que ni jo li caic bé a tothom ni tothom em cau bé a mi” va dir, i va advertir que una foto d’un company o companya de classe penjada al Facebook pot anar a parar a qualsevol lloc de la xarxa i caure en mans de qualsevol tipus de persona. “Quan cliqueu Intro perdeu el control de les fotos”. Va posar un exemple conegut: quan l’expresident Zapatero va visitar els Estats Units i alguns mitjans de comunicació van publicar fotos de les seves filles sense permís. “Els mitjans les van esborrar, però aneu al Google i busqueu ‘filles de Zapatero’ i veureu el que trobareu”, va dir. També va alertar contra el fet de posar dades particulars. “Si diem que aquest cap de setmana marxem amb la família a una casa rural estem dient a tothom, i potser a uns possibles lladres, que no hi haurà ningú a casa. És innecessari. Més val esperar i penjar-ho quan tornem diumenge a la nit”.
La Montse també va advertir sobre els jocs on line gratuïts. “A internet no hi ha res gratuït. Es paga d’una manera o altra. Fer un joc pot costar 10.000 euros. Us penseu que algú ho donarà gratis?”. Va explicar que les demostracions gratuïtes sovint, en un moment donat, demanen que es truqui a un número per poder continuar jugant. “En lletra molt petita informen sobre el preu de la trucada. Llavors, si teniu un telèfon de prepagament us podeu trobar un dia que no teniu saldo i si és de contracte és pitjor, arriben factures molt altes”.
ALERTA AMB ELS ANTI VIRUS GRATUÏTS
Els virus i els antivirus van centrar una altra part de la xerrada. “Compreu sempre els antivirus a la botiga”, va ser el consell. “No us refieu dels antivirus gratuïts”. La Montse es va referir, concretament, als anomenats troians que poden entrar a l’ordinador, a la tablet o al telèfon mòbil amb qualsevol tipus d’arxiu descarregat. “Una de les coses que més agrada als troians són les càmeres web. N’hi ha que fan que s’apagui el llum de la càmera quan està connectada. D’aquesta manera, us penseu que està apagada, però no ho està i algú us pot fer xantatge amb imatges vostres”.
{{ comment.text }}