Márquez, però, no va ser gaire superior al granollerí: la gran diferència entre l’un i l’altre no es va donar en el rendiment de la moto ni en el pilotatge (tots dos van fer set poles), sinó en les ocasions en què un d’ells es va quedar sense puntuar. Així, Pol Espargaró va fer zeros a Montmeló i Assen, i Márquez ho va aprofitar per sumar 41 punts; en canvi, Espargaró no va aprofitar les caigudes del lleidatà a França i Malàisia, i només va sumar 15 punts. Això va impedir al vallesà arribar a l’últim gran premi amb opcions de títol i es va haver de conformar amb un brillant subcampionat.
Amb tot, el salt de Márquez a MotoGP per aquesta propera temporada converteix Espargaró en el principal candidat al títol mundial de Moto2 aquest any. De fet, el mateix pilot ja va presentar candidatura amb dos avisos: el primer, l’exhibició al tram final del Mundial, i especialment al Gran Premi d’Austràlia, en què va guanyar amb 16,8s d’avantatge sobre el segon; el segon, en les dues primeres sessions d’entrenaments de pretemporada, en què el granollerí ha estat el gran dominador i ha confirmat l’hegemonia que tothom s’esperava. Pol Espargaró es troba davant del gran repte de la seva carrera: per primer cop, totes les travesses el situen favorit al títol mundial i, tot i que tindrà rivals molt durs, el més dur de tots serà ell mateix.
De moment, però, Espargaró ja pot exhibir amb tot l’orgull la condició de subcampió del món.
{{ comment.text }}