De Sevilla a Santiago a peu resseguint el camí de Sant Jaume

A Toni Navarro, de 61 anys i veí de Granollers, sempre li ha agradat caminar. Ha fet diverses rutes a peu per la península Ibèrica, quatre de les quals recorrent els diferents itineraris del Camí de Sant Jaume. Aquests dies està fent el cinquè. Dijous de la setmana passada va sortir de Sevilla, i espera arribar a Santiago de Compostel·la pels volts del 15 de maig. Són gairebé 1.000 quilòmetres de recorregut que el portaran per les comunitats d’Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó i, finalment, Galícia.

“Vaig calcular que em caldrien uns 40 dies per fer tot l’itinerari. També vull mirar d’arribar a Santiago un dia de cada dia. Els caps de setmana hi ha molta gent, perquè és una ciutat molt turística i concorreguda, i a mi això m’atabala una mica. Per això no hi vull arribar un dissabte ni un diumenge”, matisava aquest dilluns tot fent camí pels volts de Zafra, a la província de Badajoz. “Estic fent uns 25 o 30 quilòmetres diaris. Hi ha dies que camino una mica més, però generalment miro de prendre-m’ho amb calma. M’agrada gaudir del trajecte i del paisatge”, afegeix.

Navarro reconeix que té una especial debilitat pel camí de Sant Jaume. “Aquesta és la cinquena caminada que hi faig. No és una qüestió religiosa. Simplement m’agrada molt fer esport. I aquesta mena d’aventures em permeten fer esport tot gaudint de la natura i de la gastronomia típica de cada lloc per on passo. Estic passant per indrets preciosos. I a banda de caminar, també m’assec cada dia a degustar algun plat o pintxo del país”, afirma.

El vallesà s’allotja cada nit en albergs i en pensions, i afirma que li agrada viatjar sol. “D’aquesta manera puc anar al meu aire, no depenc de ningú i ningú depèn de mi. Si un dia vull apressar una mica més, ho puc fer. I si l’endemà estic cansat, m’ho puc prendre amb més calma. D’altra banda, pel camí no pares de trobar-te personatges d’allò més singulars amb els quals arribes a compartir grans moments. Fa uns dies vaig coincidir amb un belga que feia la ruta amb una guitarra i el seu gos. I potser demà em trobo un capellà d’Itàlia, qui sap.” A l’altre extrem de la balança hi posa el pes de la motxilla: “Cada dia carrego 9 o 10 quilos només de menjar i aigua. Això és el pitjor de tot, però l’experiència ho compensa.”