Els joves planten cara a la política tradicional i obren el camí a noves possibilitats.
Escrit per: Andrea Hidalgo i Mireia Pérez
Els governs, associacions i organitzacions socials es pregunten el perquè de la falta d’interès dels joves en política. No obstant això, potser aquesta pregunta no aquesta ben formulada, i el problema no és la falta d’interès dels joves en temes polítics.
Les noves generacions si està interessa en la política, però no confien en els partits polítics que els poden representar. Per això hi ha falta d’interès, que causa una nul·la participació.
El graduat en Ciències Polítiques i Gestió Publica per la UAB, el Blai Burgaya Balaguer, va fer referència als joves i a la política en una xerrada als estudiants de la Universitat de Vic. “Molts dels joves del nostre país no tenen idees pròpies, normalment segueixen les ideologies que han vist a casa seva. Els temps canvien i seguir una idea que no és teva et pot perjudicar”, va explicar el Blai als estudiants. A més a més, va voler incloure una cosa més: “També hi ha joves que no tenen clar els seus vots fins que estan davant de la taula, pot ser per pressió el vot o decideixen pel nom, colors o per gràcia”. Blai ha volgut fer reflexionar als estudiants de les conseqüències que poden produir aquests vots a última hora, o els vots per pressió familiar o ideologia familiar.
“La meva família té una ideologia política molt diferent de la meva. Quan van ser les meves primeres votacions recordo que em van seure a la taula de la cuina de la meva casa i em van fer un sermó de més d’una hora. La intenció dels meus pares era que votes el mateix que ells, però jo no volia. Aquelles eleccions vaig tenir por, a què els meus pares s’enfadessin i em deixessin de parlar, inclús em vaig plantejar no votar o estalviar-me els problemes votant el partit que ells volien. Avui en dia és un tema tabú a casa, cada un vota el que vol, però les males cares quan a votar sempre estan presents”, confessava la Berta Rubio sobre con viu ella la política.
Però els joves si es queixen i molt, el problema és que ho fan a través de nous canals, en el qual els polítics no estan acostumats. Ja no fan servir els consells comunals, les reunions extraordinàries convocades directament pels governs, els fòrums, els consells socials… Ara els canals de participació ciutadana han canviat, en general gràcies a les noves tecnologies i nous mitjans de comunicació, com les xarxes socials, les protestes pels mitjans de comunicació no tradicionals, i fora de la tecnologia l’art de carrer a través dels grafitis. L’objectiu dels joves continua sent el mateix que el d’aquelles persones que van lluitar fa anys, alçar la veu per protestar, i aconseguir els seus objectius.
“Sempre he volgut fer alguna cosa per canviar el món, i que millor que la política. Al principi tenia por a l’hora d’afrontar un repte tan gran com formar part d’un partit polític. Amb divuit anys em vaig plantar a la porta del PSC del meu poble i els hi vaig explicar les meves idees per millorar la relació del partit polític amb la joventut. Se m’ha taxat molt de boixa per dedicar-me a la política havent-hi estudiat Gràfica Audiovisual i 3D, però com he dit la meva intenció és canviar les coses”, comenta la Núria Guerrero, regidora de Diversitat i Ciutadania, i també de Joventut.
Tot i que cada vegada hi ha més partits polítics, pels joves tots són iguals o quasi tots, no saben quins són de dretes i quins d’esquerres. A més a més, els consideren antiquats, i que no es preocupen pels fets que a ells els hi interessen. Per això els joves s’allunyen cada cop més dels partits polítics, però cada cop més tenen més clar el que volen i el que rebutgen.
“Doncs no tinc clar a qui votaré aquest any, no he mirat res, però no hi ha cap partit que em representi o miri per les meves preocupacions. L’únic que sé, és que no vull que torni a sortir la mateixa alcaldessa que hi ha ara, ja que no fa absolutament res pels joves. Crec que quan arribi la propaganda electoral a casa la miraré i triaré una mica a descarte, per no tirar el vot i afavorir a l’actual alcaldessa que sé que les persones grans la votaran, pel fet que porta molts anys governant”, admetia la jove perpetuenca Laura Ramírez sobre les votacions locals que tindran lloc dintre de res.
Mentre que si preguntes a les persones grans del mateix poble, Santa Perpètua de Mogoda, tenen pensaments totalment diferents; “Tinc clar que votaré a la Isabel, ha comès errors, però és la que millor coneix el poble, ja que fa anys que és l’alcaldessa. He de reconèixer que tampoc he mirat altres opcions” explicava la Yolanda Cruz, una dona de cinquanta-quatre anys, veïna del poble vallesà.
La política tradicional s’allunya dels interessos dels joves
La política com a tal ha deixat d’importar als joves, no els interessa, li és indiferent o inclús la rebutgen. Tot i això, els joves volen canviar les coses, estan vius i veuen que la política no avança, que està estàtica i clavada en el passat. Ells volen veure canvis, tot i que a vegades els volen veure aquí i ara.
La política i els polítics intenten arribar als Joves, però ells no volen acatar normes imposades, ni tampoc tenen por a les amenaces dels mateixos polítics. Però tampoc se’ls guanya amb adulacions fàcils o enganyoses.
Els joves no busquen un cap, una persona que els mani sinó algú igual a ells. Una persona que els escolti, els ajudi i sobretot els hi doni solucions, o que almenys ho intenti. També s’identifiquen més amb una persona que és propera per les xarxes socials, que parla de tu a tu i no amb superioritat. És a dir, una persona que deixi el càrrec de polític de costat i sigui més persona que polític.
