“El cervell és una eina d’autodescobriment”

Jordi Pérez

En una entrevista va comentar que el que té més valor a la societat és el cervell de les persones.
El dia a dia de les persones està fet de percepcions, pensaments i emocions. Quan aquestes mateixes persones estudien dret, magisteri o es dediquen a la política utilitzen aquestes mateixes percepcions, pensaments i emocions per legislar, educar o prendre decisions socials. Conèixe el nostre cervell, saber que la memòria no és una caixa forta, que es poden implantar falsos records durant un interrogatori o el paper de les emocions en l’aprenentatge ens ajuda a construir una societat coherent amb la forma de funcionar del nostre organisme. D’aquesta manera, el cervell es converteix en el nostre bé més preuat. En una eina per prendre consciència. En una eina d’autodescobriment.

La majoria de persones creiem que som nosaltres els que pensem. És així?
Tot apunta que no. De fet, la neurociència cognitiva assenyala en una altra direcció. El cervell pensa amb la mateixa naturalitat que el cor bombeja la sang o els pulmons l’aire. Diguem que una de les seves moltes funcions és pensar. I ho fa principalment de forma involuntària, com la respiració o els batecs cardiacs. El que passa és que, al poder influir en el procés de pensament mitjançant l’atenció, ens confonem. Però que poguem influir en alguna cosa no vol dir que nosaltres fem aquesta cosa.

En una petita enquesta realitzada a 40 persones sobre si sabien com funcionava el seu cervell només el 5% va respondre que sí.
Quines dues persones més atrevides! Sens dubte, si hagués participat en aquesta enquesta, formaria part del 95%.

Segons la teoria evolutiva del cervell del científic Paul Maclean existeixen tres cervells: reptilià, límbic i neocórtex. Com es relacionen? N’hi ha un que domini els altres dos?
Cap persona que et creuïs pel carrer té un cervell de tortuga embolicat en un cervell de porc. Tampoc existeixen cervell més primitius, inferiors, superiors o avançats que altres. Tots som LUCA (el primer organisme viu) manifestant-se de diferent forma. Tots els cervells tenen el mateix bagatge evolutiu i el nostre sistema nerviós continua adaptant-se a un entorn en constant canvi. La teoria del cervell tres en un de Paul MacLean és un mite. El cervell sa funciona com un tot integrat. No com una lluita entre instints, emocions i pensaments. El model del cervell tres en una va tenir el seu moment fa més d’un segle però, amb l’arribada de la neurociència moderna, ha quedat en desús en l’àmbit de la investigació tot i que continua essent molt popular en l’àmbit de l’educació i el coaching. Això ja està canviant.

Per poder reflexionar de la forma més objectiva possible és necessari saber com interacciona el nostre cervell?
Ajuda bastant. Coneixer-nos, conèixer com funciona la nostra ment i el nostre cervell, ens permet prendre consciència de per què fem el que fem i per què som com som. I això ens aporta llibertat.

Pensa que a l’escola s’hauria d’ensenyar com funciona el nostre cervell?
Encara de forma tímida i inconscientment, ja es fa. Quan un alumne experimenta suor freda, augmenta la freqüència cardiaca i respiratòria davant d’un examen, l’escola ens està ensenyant que un estímul psicològic, un pensament del tipus “no he estudiat prou i suspendré” té la capacitat d’activar la nostra resposta a l’estrés. Aquí aprenem que el nostre cervell no distingeix entre realitat i ficció. L’ideal seria que la mestra o el mestre pogués acompanyar l’alumne en aquest procés d’aprendre com funcionem, però, per poder-ho fer, el docent hauria de conèixer-se a si mateix prèviament. És una cosa que no pot ensenyar-se en un llibre o en el projector d’una universitat.

A partir de quina edat?
Qualsevol edat és bona per aprendre i conèixer-nos. Al contrari del que passa amb el llenguatge o la visió, pel que fa als períodes crítics d’aprenentatge, la finestra de l’autoconeixement és una de les poques que estan disponibles durant tota la vida.  

Quins beneficis podria comportar a nivell individual i col·lectiu?
Les persones tenim por d’allò desconegut. Des d’aquest punt de vista és normal que viure la vida essent uns autèntics desconeguts per a nosaltres mateixos generi por. El benefici de comportar-nos de manera coherent amb la nostra forma de funcionar, tant a nivell individual com col·lectiu, és un augment de la confiança (en detriment de la por) i un augment considerable de l’honestedat amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Segons l’OMS, tenir salut és un estat de benestar físic, emocional i social. Podem estar bé físicament, fent esport i menjant sa, si no cuidem la part emocional i social?
L’organisme humà funciona com un tot. Res està separat. Dividir les carreres de Medicina en cardiologia i endocrinologia o la nostra realitat psicològica en benestar físic, social i emocional és només una forma de parlar. Amb això al cap, no és sorprenent que el nostre estat emocional influeixi en el temps de cicatrització d’una ferida (pot augmentar-la fins a un 40%) o que el nostre estat mental durant la ingesta d’aliments influeixi en la quantitat de nutrients que el nostre intestí és capaç d’absorbir (pot variar fins a un 50%). Resumint aquesta idea, la ment i el cos no són coses diferents sinó, més aviat, dues manifestacions de la mateixa cosa.