Emilio Cordero: “Si no hi ha camions a la ronda Sud, tampoc n’hi hauria d’haver a la Nord”

Emilio Cordero és alcalde de Canovelles des de l’octubre de 2016, quan va substituir José Orive, que va renunciar al càrrec. Des d’aleshores, ha estat el cap de llista del PSC en les eleccions de 2019 i 2023, totes dues guanyades amb majoria absoluta. Aquest mandat han hagut d’afrontar la crisi derivada de la venda del top manta al mercat dels diumenges. Quina valoració fan del trasllat de part del mercat dels carrers de la Barriada Nova al passeig de la Ribera. La valoració és molt positiva. Tenim un estudi que ens diu que el mercat ha funcionat igual de bé que quan era al centre. Hem vist que la gent de Canovelles segueix anant a la fruita, que no ha canviat de lloc, i la gent de fora ve a visitar tot el mercat. Això ens provocava molts problemes d’aparcament al centre i això ara ho hem tret i ho veiem perquè hi ha molta gent que aparca al polígon però, com que no hi ha activitat de les empreses, ens funciona molt bé. La restauració, que ens feia patir molt, també està funcionant molt bé, tot i que sí que han perdut el cafè del matí que feien els paradistes. Ens diuen que segueixen amb les mateixes persones contractades i això vol dir que els funciona. Continuen controlant la venda del top manta? Sí. Ara hem implantat un sistema de vigilància amb drons. És un fenomen que nosaltres sols no podem solucionar. Sempre en queda algun de solt… però és puntual. Encara pensen a canviar el mercat de lloc? Ho tenim encara sobre la taula. Ens cal un espai obert que pot servir per al mercat però també per fer fires, aparcament dissuasiu que ens ajudi a solucionar els problemes d’aparcament… i ha de ser cèntric. Un canvi a curt termini? Ara mateix, no. Quina valoració fa d’aquests dos anys i mig de mandat? Tenim avançat el compliment del Pla d’Actuació Municipal. Estem al voltant del 70% de compliment i crec que acabarem el mandat amb un 85%. I també hem fet moltes coses no previstes, com les millores al pavelló o els canvis al mercat i la compra del terreny del davant de Can Palots. Què hi faran aquí? Ens interessava molt per poder-hi fer habitatge protegit perquè algunes de les coses que s’hi havien plantejat per part de privats no ens convencien. Ara tramitarem el canvi urbanístic per poder fer-hi pisos perquè ara és per a usos comercials. Per què cal habitatge social? Hi ha molts joves de Canovelles que han de marxar. Per això, pensem que cal habitatge de lloguer assequible aquí però també a la parcel·la que vam comprar al carrer Rec on també hi anirà el CAP. N’hi van 52 i tenim els 30 previstos a la zona de l’Esclat. Tenim el full de ruta clar. Els del CAP i de l’Esclat aniran primer. Després, els de Can Palots. El proper mandat ha de ser el de l’habitatge. Qui ha de fer la promoció? Hem posat el terreny al costat del nou CAP a disposició de la Generalitat. Nosaltres, a través de l’Associació de Municipis de Catalunya, tramitem els projectes de reparcel·lació i urbanització del sector. Però també valorem concessions llargues de solars a empreses privades o altres organismes. Sempre, protegint el ciutadà amb un lloguer assequible perquè la gent no hagi de marxar. I per fer el nou CAP? La Generalitat encarregarà el projecte i, llavors, ja faran l’obra. Calculem que des d’ara tardarà tres anys i mig o quatre. Què aportarà el nou ambulatori? Passarem d’un CAP d’uns 1.000 metres quadrats a un de 2.500 que ens permetrà sumar especialitats. El CAP atén ara 25.000 persones, unes 17.600 de Canovelles i altres de barris de Granollers. Amb el nou CAP alliberaran l’espai actual del carrer Indústria. Què hi preveuen? Ens agradaria poder fer un centre de dia. Teníem un terreny previst per això a tocar de la ronda Nord però creiem que és millor fer-ho al centre del poble, que és on hi ha tots els serveis. Com va la compra del mercat d’alimentació? Tenim comprat el 80% del mercat. Vam comprar un lot gran a una persona que tenia el 75% de les parades i ara estem fent parada per parada. Ens en queden per comprar unes 45 més. Ara ja som propietaris de la majoria. Podran comprar-les totes? Potser en queden un parell que no apareixen els amos. Ha estat una actuació molt complexa. Preveiem tenir-ho tancat aquest primer semestre i, durant la segona meitat de l’any, fer l’enderroc i habilitar-hi una zona d’aparcament. I a la llarga? Crear-hi un equipament amb els serveis socials, la Policia Local, l’OAC, el servei d’aigües… Que la gent hi pugui fer tots els tràmits. I quedarà lliure l’actual edifici de la Policia Local i dels serveis socials? I volem destinar-ho també a pisos de lloguer assequible. Tenen problemes amb l’aparcament? Sí. L’urbanisme de Canovelles és dels anys 60 i 70 i no es va tenir en compte tot el tema de l’estacionament. Per això plantegem aquesta bossa provisional on hi havia l’antic mercat i estem mirant de passar carrers de doble sentit a un únic sentit de circulació per poder fer aparcament en bateria i guanyar més places. Aquest mandat han tirat endavant la reforma dels carrers a l’entorn de carrer Sant Eudald. Era una de les zones on els serveis eren més antics. Els hem renovat i hem previst necessitats futures. També teníem carrers molt estrets com el carrer del Rec o la travessera del Molí. S’ha pacificat el trànsit i ara hi passen menys vehicles. A més, s’ha tancat la plaça Pau Casals amb reixes per evitar que s’hi concentrin persones durant la nit que generaven molèsties al veïnat. Estem treballant per pactar un horari amb els veïns. Calen accions semblants en altres carrers? També estem treballant al barri Sanaüja. I hem d’anar actuant a altres carrers com, per exemple, el carrer Riera, on potser caldrà apostar per pacificar i fer talls de trànsit en algunes moments. Però s’ha de preveure bé. Al voltant de Ca la Piua s’ha fet un nou parc però encara no està obert. Què hi passa? Estem pendents d’Endesa, que ha d’acabar de fer la connexió a la xarxa perquè ara estem amb provisionals. Quan estigui, podrem recepcionar-ho i obrir-lo, tot i que ja hi ha gent que ho està utilitzant. Ens agradaria tenir-ho ja perquè també implicarà poder obrir el nou pas sota la ronda. De vegades, costa d’entendre que passin aquestes coses. Llavors, també podrem intervenir a la masia per fer un centre d’interpretació de les troballes de Ca l’Estrada. Amb la masia, podrem oferir més visites. L’any passat, més de 1.000 alumnes de diversos municipis de la comarca ja hi van passar. Abans d’acabar el mandat, farem el projecte i definirem els usos. La ronda Nord és ara una frontera? Sí. Hem demanat a la Generalitat un estudi per fer-hi millores. Hi hem tingut accidents mortals els darrers anys i això ens preocupa. Ens han de tractar a totes les rondes de la mateixa manera. Si pel sud de Granollers no passen camions, aquí tampoc n’haurien de passar. Hem demanat diverses millores com pantalles sonores, l’ampliació del carril d’entrada des de la C-17 cap a la ronda, la millora de l’enllumenat o el reforç de la senyalització de velocitat i, si cal, posar més semàfors. Es podrà limitar el pas de camions? Aquests dies estan fent estudis per veure quants camions hi ha de pas i quants entren als polígons del municipi o de les Franqueses. Tenim polígons i han d’entrar camions però la idea és que els que estan de pas es desviïn per l’AP-7. Per barris com Bellulla, la carretera de Caldes també fa frontera. Estem a punt de signar un conveni amb la Diputació per construir un primer tram de vorera entre el carrer de les Àligues i fins l’accés a la urbanització de Bellulla. Hem tingut un petit problema amb unes propietats i això ens ho ha allargat una mica més. El segon tram va de Bellulla fins al Tibidabo i hem encarregat a la Diputació que faci el projecte. Com està el procés per reformar i recepcionar la urbanització de Bellulla? Estem treballant de la mà dels veïns i els tècnics nostres s’han pres com un objectiu poder resoldre els dèficits d’aquesta urbanització. Ens sap greu no poder invertir allà però la urbanització no està recepcionada. Quan ha de passar? Entre aquest mandat i el següent. Com ho faran perquè no es dispari el cost per als veïns? Aprofitant tot allò que es pugui aprofitar i amb una urbanització estàndard. Els estan donant gaires maldecaps les obres de desdoblament de l’R3? Ens afecta amb el tall del carrer Diagonal però ens han dit que obriran ja per Setmana Santa. A banda, estan fent els murs però són en zona verda i no afecten gaire. A l’abril, també hi ha un tall previst de la ronda cada dia de les 10 de la nit a les 6 del matí per ampliar el pont que hi ha a les Franqueses, que durarà set setmanes. Ens preocupava que es fes de dia perquè no sabíem per on passaria el trànsit. La Generalitat no els va donar subvenció del Pla de Barris a la primera convocatòria… Hi han entrat 10 i vam quedar els 20 però a molt poques dècimes. Això vol dir que el projecte era prou bo. Demanem uns 12 milions i més de la meitat anirien a projectes de millora de l’eficiència energètica, l’accessibilitat i l’habitabilitat amb subvencions directes a les comunitats de veïns. Això ens ha de permetre posar al dia els habitatges que són antics. La resta seran per millorar espai públic a places com la de la Joventut o la de les Cultures o la reforma de l’antiga escola bressol Sant Jordi. En total, seran 14 o 15 milions d’inversió incloent la part que posarà l’Ajuntament. Tenen opcions en les properes convocatòries? Hem parlat amb el comissionat del Pla de Barris per veure què podem millorar en la propera convocatòria. Actualment, com estan els comptes de l’Ajuntament? Tenim un Ajuntament molt sanejat econòmicament. No tenim deutes ni préstecs i tenim romanents de tresoreria i marge per fer les accions previstes. “Volem impulsar un institut de formació professional perquè les empreses ho reclamen” Tenen un projecte per instal·lar càmeres de seguretat? Sí, i el tirarem endavant amb lectors de matrícules als accessos del poble. També estem mirant si en podem posar en algun lloc on tenim abocaments de residus. A banda, hi ha l’ús del dron, que ens servirà per a altres usos a banda del mercat. I hem completat la plantilla de la Policia Local fins a 34 agents. Tenim cinc agents formant-se a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i en queden 10 més que hi hauran d’anar en els propers dos anys. A banda, hem cobert aquests policies amb cinc agents de la borsa. S’està fent una bona feina des de la policia. Hi ha prou presència de Mossos? Sí. La relació és molt bona però la comissaria de Granollers dels Mossos té pocs efectius. Tenen problemes amb ocupacions d’habitatges? Ara mateix, no. Les que tenim, la policia les detecta molt ràpid i les estem aturant i no hi ha conflictivitat amb comunitats. Sí que és cert que cada vegada veiem més gent al carrer. Hi estem treballant i n’hem parlat amb la Generalitat, que ens han dit que hi haurà finançament. No és una situació només de Canovelles, passa a tot arreu. És complex ajudar-los perquè sovint no ho volen. L’ús intensiu de places i carrers els dona problemes? Passa sobretot a l’estiu perquè fa calor dins dels habitatges i la gent surt al carrer. Per això, és important poder millorar les condicions dels habitatges a través de la Llei de Barris. Tot va molt lligat.Hi ha una part de l’institut Domus d’Olivet que està en barracons. Tenen calendari per resoldre-ho?No, i si digués una altra cosa, enganyaria. Estem parlant amb la direcció dels Serveis Territorials per poder fer un institut-escola a l’escola Congost. Hem de veure les necessitats de futur que tindrem. Ampliant? Fent un edifici nou, sí. I l’escola Verdaguer? Impulsar-hi un institut de formació professional, que ja no hi cap a l’institut Bellulla. Les empreses ens diuen que tenen moltes dificultats per trobar professionals dels seus àmbits. També apostem per fer cicles formatius en temes d’esports. El Servei d’Esports ho ha treballat molt bé i tenim molt bons resultats en disciplines com l’atletisme i volem potenciar-ho. Per això, projectem una nova pista d’atletisme al costat mateix de l’actual escola Verdaguer. Canviaran el sistema de recollida de residus? Anem cap al contenidor tancat amb càrrega bilateral, que evita haver de canviar places d’aparcaments o sentits de circulació de carrers. La idea és fer el canvi cap al setembre. Actualment, tenim una empresa que ens fa la recollida del rebuig i l’orgànica i estem treballant la rescissió del contracte, del qual queden dos anys, per passar-ho tot al Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental. Ara som el municipi que pitjor ho fem i hem de posar-nos allà on toca. Perquè fer-ho malament implicarà que cada vegada es pagui més? I millorar, ens permetrà mantenir les taxes actuals. L’obertura de l’Esclat ha afectat el comerç de proximitat? No. Al final, la gent ja anava a altres supermercats de fora de Canovelles i qui anava al comerç del poble hi continua anant. Com és la relació amb l’oposició? Amb ERC, és amb qui més es pot dialogar. Amb els Comuns, també. La relació és molt bona. Amb la resta… Vox ha tensat els plens? Vox busca l’enfrontament però nosaltres no som aquí per a això. Hi som per treballar i per donar solucions als problemes dels veïns. I el missatge contra la immigració? Els immigrants venen a treballar i són necessaris per fer créixer l’economia. Molts veïns de Canovelles venen d’Andalusia i Extremadura i saben que aquest discurs té una part falsa perquè ells també han estat immigrants. Som en un país de rebre persones d’altres llocs. Repetirà com a cap de llista del PSC el 2027? Si el meu partit ho creu convenient, la meva intenció és seguir. Encara ens queda feina per fer. "L'habitatge és una prioritat i, per això, treballem per ampliar l'habitatge públic i dignificar els nostres barris" [Vox] Què pensa fer amb l’augment de la brutícia i la inseguretat? Perquè cada vegada hi ha més inseguretat i veiem més robatoris i destrosses als cotxes. Vox continua instal·lat en un discurs alarmista i xenòfob, carregat de prejudicis que no contribueixen a millorar la convivència. Des del govern municipal no entrarem en aquesta dinàmica de confrontació ni en debats que només busquen crispar la ciutadania. [ERC] En la propera convocatòria d’enguany del Pla de Barris, el govern municipal té previst consensuar una proposta per tal que aquesta vegada surti aprovada? L’habitatge és una de les principals preocupacions de les canovellines i canovellins i, per aquest motiu, el govern municipal té dos objectius clars: ampliar l’habitatge públic i continuar treballant per dignificar els nostres barris. Ho estem fent comprant sòl per construir-ne o amb el pla urbanístic de Ca la Piua. Sobre el Pla de Barris, els serveis tècnics municipals ja estan treballant en la preparació de la nova candidatura amb l’objectiu de presentar una proposta encara més sòlida. Tenim confiança que aquesta vegada Canovelles pugui ser seleccionada. Pel que fa a l’àmbit d’actuació, compartim que la Barriada Nova és una zona prioritària [En Comú Podem] Durant aquest mandat s’han anunciat diferents projectes per a construcció de nou habitatge, però poden especificar quin tipus d’habitatge social serà? Serà una gestió dels habitatges externalitzada o gestió directa per l’Ajuntament? Tindrem finalment pla local d’habitatge aquesta legislatura que ens indiqui les necessitats reals i poder prendre mesures per afrontar-les? Una de les principals línies de treball del govern és ampliar el parc d’habitatge públic principalment en règim de lloguer assequible, amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge a la ciutadania i especialment a col·lectius com els joves o les persones grans que viuen soles. Pel que fa al model de gestió, s’està estudiant quina és la fórmula més adequada. Probablement es farà mitjançant una encomana de gestió, però en qualsevol cas sempre sota la direcció i el control de l’Ajuntament, garantint que aquests habitatges compleixin la seva funció social. I paral·lelament, treballem des de l’àmbit social. A través dels Serveis Socials reforcem l’acompanyament, l’assessorament i el suport a les famílies per prevenir situacions de pèrdua d’habitatge i ajudar a regularitzar situacions residencials complexes. Respecte al pla local d’habitatge, el nostre equip de govern cada any es presenta a la convocatòria que realitza Diputació per tal d’actualitzar-lo i la intenció és tenir el pla local d’habitatge actualitzat. [Tercera Edad en Acción] Per què el seu govern no ha estat capaç d’articular una solució estable quan fa temps que els comerciants denuncien competència deslleial i manca de control al mercat setmanal dels diumenges? El mercat setmanal és una activitat comercial i social molt important per a Canovelles i, precisament per això, durant aquesta legislatura hem treballat per millorar-ne el funcionament i donar resposta a una problemàtica que durant anys va ser complexa, com és la presència de venda il·legal. I ho hem fet sense rebre l’ajuda de cap dels altres grups. El nostre compromís és continuar treballant perquè el mercat sigui un espai ordenat, segur i just per a tothom.

Emilio Cordero: “Si no hi ha camions a la ronda Sud, tampoc n’hi hauria d’haver a la Nord”

“Volem redefinir la concessió de l’edifici de l’estació perquè hi ha coses a millorar”

Joan Galiano: “Si no recepcionem les urbanitzacions, fem ciutadans de segona”

Meritxell Budó: “Més aviat que tard haurem d’abordar què fem a l’espai de la Sínia”

David Morales: “Ens agradaria portar el CAP de la Cruïlla al centre del poble”

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet