Quan fosquejava encenia el llum de la làmpada, agafava el paper i escrivia. Podies percebre un lleu tremolor en els seus llavors, com aquell que recita sense so ni paraules
Així, a poc a poc, sense forçar, ara un peu, ara l’altre, va fer cim! Una alegria per a un home que està ficat de ple en aquesta gran aventura: la d’envellir