Miquel Ylla

Vas créixer a casa, al costat de la canalla; eres un setter anglès blanc i negre i de bona talla, de cap elegant i morro llarg; i quan me’n feies una aixecaves les narius i em miraves amb l’esguard submís

A l’aparador de Can Bofill, al carrer Estret de Vic, m’hi passava estones, esperava pacient que la porta s’obrís, llavors m’arribava la flaire de Floïd i de l’acer