Faran bancs d’un dels Tres Roures de Collsuspina que va caure amb la llevantada

Amb la llevantada del mes de gener, entre els dies 20 i 21, va caure un dels emblemàtics Tres Roures de Collsuspina. Fonts dels Agents Rurals expliquen que “els arbres centenaris acostumen a tenir una estructura robusta que els fa resistents als diferents fenòmens naturals. És el cúmul de diferents factors el que acaba provocant danys i, fins i tot, la caiguda”. En el cas concret de Collsuspina, “el roure ja presentava una inclinació considerable, i això, sumat al sòl argilós i l’excés d’aigua derivat de les pluges, va provocar el desarrelament”. Laia Oller, alcaldessa i regidora de Medi Ambient, hi afegeix un factor de context general: “El desgast del terreny per la massificació i el poc respecte que hi ha envers els boscos arreu del país”. Remarca, amb tot, que l’episodi no va comportar riscos: “Per sort es va tombar cap a un costat, així no va perjudicar els altres dos”. Els tres arbres es troben en una finca de propietat privada i no estan catalogats. És en aquest sentit que Oller recorda que “l’administració no pot actuar dins d’una propietat privada”. Per la seva banda, els Agents Rurals han fet seguiment del cas i recomanen una valoració tècnica dels dos roures que continuen dempeus. Des del punt de vista patrimonial, els Tres Roures tenen un fort valor simbòlic. “A cada poble hi ha certs elements que l’identifiquen, o que de seguida ens venen al cap quan en parlem”, explica Teresa Soler, tècnica de desenvolupament local del Consorci del Moianès, “a Collsuspina, els Tres Roures sempre han sigut un d’aquests llocs”. Per això planteja la possibilitat de catalogar els dos arbres que queden com a elements monumentals d’interès local o comarcal. El propietari de la finca, Fèlix Vives, ha viscut la caiguda amb tristesa. “Em va saber molt greu”, assegura. “M’agraden molt els arbres i aquests eren uns exemplars únics. Vaig pensar en moltes solucions per posar-lo dret i fer-lo reviure, però els tècnics forestals m’ho van treure del cap ràpidament: les arrels estan trencades i no es pot refer”, diu. Malgrat tot, la voluntat és donar continuïtat al conjunt: “El que segur que faré serà plantar un roure que ja tingui entre 10 i 12 anys”. Pel que fa a l’arbre caigut, la fusta s’aprofitarà i el tronc es tallarà perquè es puguin veure els anells i desxifrar-ne l’edat. Una part, però, tornarà on sempre ha estat: “La idea és fer bancs rústics amb les branques més grosses i instal·lar-los allà”, explica Vives. Així, qui s’hi assegui ho farà sobre la mateixa fusta del roure on molts collsuspinencs s’havien enfilat de petits, ara convertida en banc. Pregunta al poble: a què us remeten els Tres Roures? Elisabet Ciuró: “Ja quan els de la meva generació érem petits, era el punt d’excursió amb l’escola, entre 1982 i 1985.” Anna Ciuró: “Tinc molts records de quan hi anàvem caminant amb l’escola, gairebé cada divendres. Des que vaig acabar la Primària, fa 10 anys, hi he continuat anant. És un passeig fàcil i a prop del poble.” Muntsa Paredes: “Fa 13 anys, només arribar a Collsuspina, es van convertir gairebé sense adonar-me’n en un lloc de referència per a una caminadeta curta i agradable: “Quedem i fem un Tres Roures?”. El camí convida a conversar sense presses i quan hi arribes el paisatge t’atura un moment. No només són arbres; són un punt de trobada, un petit ritual.” Joan Castillo: “Estan en una finca privada, però conservar el patrimoni natural del poble és responsabilitat de tots. Perdre’l no només ens fa més pobres, també més irrellevants. S’ha de vetllar perquè allò que fa del nostre municipi un lloc singular es mantingui, es cuidi i s’estimi; és un mínim que com a veïns i veïnes hauríem d’exigir.” Àngels Pujol: “Cap al 2010 vam engegar el projecte dels gegantons amb els grallers i timbalers, i vam posar els Tres Roures com a referent cultural del poble.” Miquel Perea: “El seu significat va més enllà de la fusta i les arrels. Els Tres Roures continuaran existint com a símbol, com a record i com a espai de màgia.” Mireia Estrada: ”Des d’allà hem contemplat la bonica panoràmica del poble amb amigues del Japó, de Turquia i amb molts autòctons que també coincideixen en la màgia de l’espai. Continuaran sent els Tres Roures, tot i que no surtin els comptes!”

Faran bancs d’un dels Tres Roures de Collsuspina que va caure amb la llevantada

Pagesos fins al moll de l’os: a la caseta d’en Fermí de Moià hi ha ara la quarta generació de masovers

Poemes d’on fa de vigilant de seguretat: l’idil·li de Yolanda Hernández amb Sant Miquel del Fai

Moià tanca demà els contenidors d’orgànica i rebuig

“Tenim capacitat de créixer, però ho hem de fer amb seny i sostenibilitat”

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic