“La inacció de l’anterior mandat va ser el que va fer decantar la balança”

Laia Oller Sampe té 33 anys i és la primera dona alcaldessa de la història de Collsuspina. Combina l'alcaldia amb negoci propi al sector de la restauració. Es considera una persona clara, directa i transparent i marca com a prioritat de govern "endreçar la gestió municipal". Fem Poble-Fem Collsuspina està sota el paraigua de JxCat? Quan preparàvem la candidatura no sabíem del cert si finalment ens presentaríem, però sí que teníem clar que volíem fer una llista de poble completament transversal. Jo soc l’única persona de la candidatura afiliada a JxCat, i a més sóc coordinadora comarcal, però no hi ha ningú altre vinculat a cap partit polític. Som gent del poble, ideològicament transversals, i ens uneix un mateix objectiu: treballar per al bé de Collsuspina. Era el que volíem. Comenta que no tenien clar si es presentarien. Què els va fer decidir? El mandat 2019-2023 ens van diferenciar [d’AC-AM] només 12 vots. Quan tens oposició la pots gestionar de dues maneres: entenent que hi ha una alternativa que la gent ha votat i que, per tant, t’hi has de relacionar i intentar treballar consensos; o bé tractar-la com l’enemic. Amb l’anterior govern no hi va haver transparència ni bones relacions. A més, els plens van comportar molts retrets, faltes de respecte i atacs personals per part de l’exalcalde. Aquesta situació de desgast, amb tot el que comporta, ens desencoratjava a tornar-nos a presentar. Ens va fer decidir que em van venir a buscar persones amb sensibilitats polítiques diferents, animant-me a presentar una alternativa al govern i a encapçalar-la. Per què diria que van guanyar les eleccions? Per la transversalitat i consens de l’equip que formem la llista i una intensa campanya fent el porta a porta amb un projecte realista. La gestió dels últims anys, l’esgotament del projecte de l’anterior govern i la inacció en el darrer mandat també van fer decantar la balança. Com s’han repartit les regidories? Inicialment vam tenir discrepàncies internes sobre si formar govern amb l’oposició o no. Al final hem decidit començar per separat i repartir-nos totes les regidories entre els quatre representants de Fem Poble. Un cop haguem agafat rodatge veurem si canvia aquest encaix. Les regidories les hem assignat en funció dels perfils professionals de cadascú. Quan estaven a l’oposició hi havia una molt mala relació amb l’equip de govern. Ara que s’ha girat la truita ho encaren diferent? Des del primer moment teníem clar que, si accedíem a govern, volíem tenir un to de respecte i bones formes, malgrat les discrepàncies lògiques que hi pugui haver. Creiem que ara cal reconstruir confiances per ambdues parts. Es va realitzar una primera reunió amb els regidors que ara estan a l’oposició [alguns dels quals formaven part de l’anterior equip de govern] i els vam plantejar la situació crítica que ens vam trobar en entrar: un ajuntament amb més de 200 dies de termini de pagament de factures, més de 100.000 euros de factures pendents de pagament i amb un pressupost prorrogat des del 2021 i bloqueig dels comptes. Davant d’això, la resposta dels regidors va ser desvincular-se completament de la gestió dels últims quatre anys i atribuir-la a l’exalcalde. La nostra idea d’ara és anar-nos veient periòdicament i veure com evolucionen les relacions, sense descartar cap escenari. Quan van entrar a governar, el Ministeri d’Hisenda havia bloquejat els ingressos a l’Ajuntament i la Generalitat estava a punt de fer el mateix. S’ha desencallat la situació? Ens vam trobar els ingressos de l’Estat de 2021, 2022 i 2023 retinguts i la Generalitat estava a punt d’actuar igual amb el fons de cooperació local [uns 48.000 euros]. Això va implicar aprovar uns comptes de 2021 i 2022 que jo com a oposició no hauria acceptat mai. Fins que no hem nomenat secretari [el 22 de gener del 2024], compartit amb Tavèrnoles, no hem aconseguit desbloquejar els ingressos de l’Estat ni la Generalitat. També ens vam trobar moltes subvencions que no s’havien justificat i comportaven un problema de tresoreria important. Algunes d’aquestes les hem salvat a l’últim moment. Una altra de les problemàtiques que tenim sobre la taula, a punt de solucionar, és el programa de nòmines. A data 1 de juny del 2023, per decret d’alcaldia i havent passat les eleccions, es va donar de baixa el sistema gratuït de la Diputació de Barcelona [amb el qual s’havia treballat els últims anys]. Això suposa un cost anual d’uns 11.000 euros per a l’Ajuntament. Després d’haver fet els tràmits corresponents, en breu hi accedirem de nou. Tenen pressupost? L’últim aprovat per l’Ajuntament és del 2021; per tant, està prorrogat. Ara la prioritat és tancar el 2023 i fer modificacions de crèdit al llarg del 2024, amb l’objectiu de saber d’on partim i tenir un pressupost realista el 2025. Esperem aprovar-lo amb tots els vots a favor dels membres del consistori. Recentment van convocar a Collsuspina una reunió de la pagesia de la zona. Donen suport a les reivindicacions del sector? Tenim molt clar que, a Collsuspina, el sector primari és essencial. Hi ha unes 15 explotacions, i en alguns casos els joves estan agafant les regnes dels negocis. Localment estem treballant conjuntament qüestions com la sequera. La Revolta Pagesa ara està a l’ordre del dia, però nosaltres hi hem donat suport des del primer moment. La primera assemblea de la Catalunya Central es va fer aquí. Han trobat alguna solució per la manca d’aigua? En entrar a govern, Agbar ens va avisar que s’havia de reparar urgentment un dels pous. A més, ens va dir que era una actuació que s’havia d’haver fet a principis d’any 2023. Per sort, ho vam poder resoldre però poc després el segon pou va baixar fins a un 20% de rendiment i va presentar problemes de terbolesa. Actualment estem sota mínims. Collsuspina funciona amb recursos propis, però ara mateix els dos pous no poden abastir el consum del municipi. És per això que una de les primeres actuacions que vam fer va ser proveir d’aigua els dipòsits amb vehicles cisterna, 24 de setmanals. A través d’un estudi hidrogeològic també es va detectar una zona d’on properament podrem extreure aigua. A quin punt passa el projecte de l’estació depuradora? Malauradament, com a Ajuntament no podem assumir el cost complet del projecte de l’EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals). Des de fa molts anys es parla de la necessitat d’una depuradora i em sembla increïble que l’ACA permeti que municipis com el nostre aboquin residus als torrents. Analitzant la documentació que hi havia sobre aquest projecte, vam trobar un estudi de la Diputació que deia que estava infradimensionada. Aigües Manresa ens van dir que s’havia de reformular el projecte i que, a finals del quart trimestre del 2026, es podran començar els treballs. No preveuen que estigui en marxa fins al primer o segon trimestre del 2027. Volen continuar el projecte de reurbanització del carrer Major iniciat per l’anterior govern? Primer de tot, crec que si es decidís tirar endavant aquest projecte hauria d’estar molt consensuat amb la població, i fins al moment no ha estat així. Inicialment aquesta obra, de gran envergadura, estava plantejada com una reforma integral. La redacció del projecte ha costat més de 30.000 euros. L’obra venia finançada, en part, pel PUOSC (Pla únic d’Obres i Serveis de Catalunya), però al no executar-se durant els anys 2020-2024, el municipi ha de retornar la bestreta que li va concedir la Generalitat de Catalunya el 2022, un import de 72.000 euros més interessos. Davant d’aquesta circumstància i de la delicada situació econòmica de l’Ajuntament, la nostra prioritat d’ara és endreçar la gestió municipal. Un cop fet això volem començar projectes que són molt necessaris per al bé comú, com per exemple el clavegueram, la il·luminació, la depuradora, l’escola, la piscina que perd aigua... Què li sembla que el Moianès tingui dues dones alcaldesses i la resta siguin homes? Com se sent? Estic molt orgullosa de ser la primera dona alcaldessa de Collsuspina. També em fa molt feliç per la meva companya Sonsoles Letang, alcaldessa de Sant Quirze de Safaja, amb qui tinc molt bona relació. Pel que fa a les alcaldies, crec que les dones anirem guanyant terreny gradualment i assumirem més rols. Tot i això, em sento particularment satisfeta perquè, per primera vegada al Moianès, a més de dues alcaldesses, tenim una presidenta al Consell Comarcal i una presidenta al Consorci. En aquest mandat s’ha produït un canvi positiu en favor de les dones.

“La inacció de l’anterior mandat va ser el que va fer decantar la balança”

Vins que fan història: verema amb la parella que ha rehabilitat Sant Miquel, a Oló, i en treballa les vinyes

“El problema és que per a la societat els nostres infants no són mai víctimes, sinó estigmatitzats”

El futur dels drons es debat al Moianès

Collsuspina estrena el primer gronxador inclusiu del Moianès

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll