“Volia entendre i explicar per què una dona a qui la seva parella maltracta no abandona la relació”

“Volia entendre i explicar per què una dona, a qui la seva parella maltracta físicament o psicològicament, no abandona la relació. Què la porta a aguantar.” Ras i curt, aquest seria l’argument de La bassa, la novel·la amb què la historiadora Meritxell Benedí s’estrena en el món de la literatura. Durant la seva àmplia trajectòria en l’àmbit dels drets socials, les polítiques de gènere i els feminismes, Benedí ha escoltat moltes dones atrapades en relacions tòxiques, fins i tot violentes. A La bassa en relata les pors, l’aïllament que sovint pateixen i la lluita interna per sortir-se’n. Ho fa a través de la Mireia, una periodista que aposta per la seva relació amb en Sergi, encara que la porti a viure lluny del seu entorn i l’obligui a adaptar-se a un comportament del tot inesperat. L’escriptora situa la trama a Castellterçol, “un lloc aparentment idíl·lic per algú que ha viscut sempre a Barcelona, però que també aïlla la protagonista”, explica Benedí. La tria del poble no és casual: “Per construir la novel·la necessitava un entorn conegut, on poder encabir còmodament els personatges. Així que la casa de la parella la vaig situar al carrer de Sant Llogari, on jo havia viscut.” També pugen al turó de La Creueta, compren al mercat dels dissabtes o busquen bolets pels afores. “La Mireia és de barri, marxa al poble i té dues filles, com jo. Però no és una novel·la autobiogràfica”, aclareix, “només he utilitzat aspectes que em són familiars i que jugaven a favor de la història”. Una bassa amb granotes és l’altre escenari important de l’obra –i d’aquí el títol–. Forma part de la casa que es compra la parella. L’arreglen, l’omplen d’aigua, veuen com hi arriba la vida amb els primers capgrossos, “però també passa que l’aigua es podreix, que pot arribar a ofegar i que les parets es poden esquerdar”, explica Benedí. “Necessitava elements que poguessin ser un reflex de la relació entre la Mireia i el Sergi. I la bassa em va donar joc.” Aquesta és una novel·la de part, en la qual els lectors coneixen la versió –gairebé a cau d’orella– d’una persona que pateix violència masclista. “No hi ha novel·la neutra. He volgut ser molt sincera mostrant la cruesa de les relacions insanes, imaginant situacions que moltes dones m’havien explicat. No són les discussions que qualsevol parella pot tenir, sinó que és la desproporció, la relació de poder, la destrucció de l’altre, l’herència del patriarcat. Hem normalitzat situacions que no haurien de ser normals.” A la novel·la s’entrellacen altres casos de violència i assetjament, però també apunta la clau per sortir-se’n. Benedí ha trigat quatre anys a escriure La bassa. Reconeix que el món literari li feia il·lusió, però també molta por, per no estar a l’alçada de les seves referents. S’hi va posar just després de viure una pandèmia complicada i estressant al capdavant de la Direcció General de Serveis Socials. Necessitava dedicar-se temps i va decidir apuntar-se al campus de literatura Lolita Bosch. Després va fer un màster de creació literària a la Universitat de Girona, d’on va sorgir el text. “Escriure aquesta primera novel·la ha sigut molt dur. Al principi el text era pla, no arribava als companys de curs que se’l llegien. Fins que vaig treure’m de sobre la por d’equivocar-me, de no agradar, de comprometre’m. I m’hi he deixat el fetge amb la idea que remogui.” La història personal però al mateix temps universal de la Mireia sembla que està atrapant ja el públic lector. Editada per Més Llibres, en només dues setmanes i dues presentacions –a Barcelona i Castellterçol–, ha aconseguit arribar a la segona edició. Benedí està molt satisfeta per les crítiques que està rebent, “em refermen la intuïció que jo tenia mentre escrivia el text: que és una novel·la necessària i que calia respondre literàriament a la pregunta de per què no el deixen”. L’escriptora està fent aquest març una intensa gira de presentació per tot el territori, que ha portat o ha de portar La bassa a llibreries de Manlleu, Tarragona, Vilanova i la Geltrú o la Seu d’Urgell.

“Volia entendre i explicar per què una dona a qui la seva parella maltracta no abandona la relació”

“A gaudir, però si puc ho peto”

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d’Oló

“Des de la pandèmia la gent llegeix més. Aquí ho hem notat”

“Vaig veure aquell titellaire a la Rambla i alguna cosa em va fer clic al cervell”

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Se salta un semàfor i provoca un accident a Vic