El Vallès Oriental ja té compromesos 262 milions d’inversió procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) que la Unió Europea va impulsar per ajudar administracions públiques, empreses i particulars a sortir de la crisi derivada de la pandèmia de la covid-19.
És la suma de les inversions que han fet, fan o faran ajuntaments i altres administracions públiques, empreses privades, autònoms i particulars. Segons les dades d’abril i publicades per la Generalitat, hi ha 745 beneficiaris entre els 39 municipis del Vallès Oriental sense incloure els particulars, entre els quals hi ha persones físiques i autònoms.
La Llagosta és el municipi que suma un import més gran consignat amb el Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Frega els 78 milions d’euros. S’explica per inversions com la nova estació de mercaderies que el govern de l’Estat està construint al municipi. Darrere, hi ha Parets, amb 54 milions; Granollers, amb 39; Caldes, amb 17, i Mollet, que frega els 15. A la cua d’aportacions, hi ha Montseny i Fogars, amb xifres de només quatre dígits (vegeu quadre adjunt).
Segons les dades publicades per la Generalitat, l’any 2022 va ser el que va captar més fons: fins a 125,7 milions al conjunt del Vallès Oriental. L’any passat, van obtenir-se 43 milions més, i aquest 2024 la xifra supera els 13 milions amb les dades fins a l’abril.
En el cas específic dels fons Next Generation (inclou convocatòries estatals i catalanes a Catalunya finançades pel MRR, excloent els fons provinents de licitacions i concessions directes), el Vallès Oriental ha aconseguit ja 114,65 milions entre les 113 convocatòries que s’han resolt fins ara. El total de beneficiaris és de 4.334. Respecte al maig de 2023, s’hi han sumat 42 milions més.
Amb les dades d’abril, el gruix més important de diners va a empreses, amb 48,5 milions. Les corporacions locals sumen 38,9 milions i els particulars, 14,3. Darrere, queden centres de recerca i formació (8,34 milions), entitats sense ànim de lucre (3,29), i altres entitats del sector públic (1,31).
Per municipis, Granollers és qui ha captat més fons, 25,4 milions. Darrere, queden Caldes (17,1) i Mollet (11,6). En funció de la població, Montmeló és el municipi amb una ràtio més alta: 1.079 euros per habitant. Canovelles és qui la té més baixa (28,28 euros/habitant).
Segons l’origen dels fons, el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat és qui n’ha canalitzat més al Vallès Oriental (28,4 milions). Darrere, queden el Ministeri d’Indústria i Turisme (18,1), el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana (17,1), el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (14,4) i el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (13,6).
Moianès: 11 milions
En el cas del Moianès, el Mecanisme de Recuperació i Resiliència ha captat 11 milions. D’aquests, 8,4 són per a entitats públiques i 2,6 per a privades amb una cinquantena de beneficiaris excloent els particulars.
En les convocatòries dels fons Next Generation (22 de resoltes), s’han obtingut 10,7 milions amb un total de 267 beneficiaris. Del total de diners, 8,3 milions han anat a les corporacions locals. La resta es reparteixen entre empreses (1,2), particulars (1,1), entitats sense ànim de lucre (178.000 euros) i altres entitats públiques (15.000).
Aquestes dades recollides pel govern català provenen de les resolucions definitives d’atorgament publicades a la seu electrònica de la Generalitat, la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS), les pàgines web dels ministeris i d’altres organismes dependents convocants.
