Assignen al Moianès produir més de 280 MW d’energia renovable

La producció d’energia renovable a Catalunya presenta una posició molt relegada, en relació amb el conjunt de l’Estat espanyol i de la mitjana europea. Per accelerar la transició, la Generalitat ha elaborat el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), que preveu triplicar la potència d’aquí al 2030 i arribar al 100% d’energia renovable i autòctona el 2050. La directora de l’Institut Català de l’Energia va presentar pel febrer als alcaldes dels deu municipis del Moianès la metodologia del PLATER, els resultats preliminars i el calendari. A cada alcalde se li va entregar, en concret, la proposta en paper per al seu municipi, que distingeix entre zones prioritàries, aptes i no aptes, i que a finals de març es va enviar digitalment. Ara els consistoris poden presentar-hi al·legacions i, així, modular la proposta. Des de passat Setmana Santa, el visor digital es pot consultar en obert pel conjunt de Catalunya. El document preveu que el Moianès contribueixi als objectius energètics de Catalunya amb 264,8 MW d’energia solar fotovoltaica i 16,7 MW d’eòlica abans de l’any 2050. En l’àmbit solar, es preveu que 47,2 MW es puguin instal·lar en teulades d’edificis, 7,6 MW en espais artificialitzats (llocs modificats per l’activitat humana, com polígons, carreteres, aparcaments...) i 210 MW en zones més naturals de l’estil de boscos i camps. Es tracta d’unes xifres d’energia fotovoltaica menors que les comarques veïnes, segurament per l’orografia i la gran quantitat de superfície inclosa a plans de protecció natural. La potència requerida és la meitat que la del Lluçanès, de 528 MW, en una superfície i població molt menors. Altres comarques limítrofes i properes depassen totes els 1.000 MW: 1.070 el Vallès Oriental, 1.109 Osona, 1.301 el Berguedà, 1.348 el Vallès Occidental i 1.684 la comarca del Bages, un dels valors més elevats de Catalunya, conjuntament amb la Noguera, el Solsonès i l’Anoia, i que farà canviar força la fesomia del paisatge, si es porta a terme tal com està previst. Aterrant-ho, destaquen com a prioritàries superfícies extenses de la carena d’Oló, i els camps a banda i banda de la carretera de Calders a Manresa. A Moià, es consideren prioritaris els de la zona de la Torreta, la Granoia, la Caseta d’en Fermí o del Sot d’Aluies, entre d’altres. A Castellterçol, s’han qualificat de la mateixa manera els camps i boscos de la Serradora, Esplugues o els de banda i banda de la carretera a Castellcir. També tenen la catalogació de prioritàries les àrees de Sant Andreu de Castellcir o la Serra de Barnils, a Sant Quirze Safaja. Pel que fa a energia eòlica destaca, amb diferència, una gran àrea de nord a sud a Collsuspina, que va de Sant Cugat de Gavadons, el Pla del Garet, la Pullosa, Puigsagordi i s’allarga fins a Sauva Negra. Però també hi ha reserves de sòl a sobre la Ginebreda, a Castellterçol, o una extensa àrea que passa per Sant Julia d’Úixols, les bagues del Solà i les Ganivetes. De celebrar que hi sigui a molts dubtes Dionís Guiteras (ERC-AM), alcalde de Moià, que té clara la necessitat de fer la transició energètica, considera positiu que la Generalitat hagi fet el projecte, finalment, perquè fins ara els municipis s’han sentit sols. “Han aportat un criteri, que es podrà discutir i modular, però disposar d’una fotografia ja és un pas.” Des del consistori ara analitzen amb deteniment la qualitat d’aquesta fotografia i les propostes al mapa, per identificar valors paisatgístics que potser no s’han tingut en compte o l’impacte de les línies d’electricitat que caldria instal·lar. De producció municipal, l’Ajuntament de Moià culminarà aquest mandat amb 600 kW de plaques en equipaments, i la producció d’electricitat de la futura planta de biogàs també s’haurà de tenir en compte en aquest sumatori del PLATER, creu l’alcalde, la qual cosa hauria de permetre no ocupar més sòl que l’imprescindible. Eduard Sánchez (Junts) –en els darrers mesos com a alcalde de Calders, ja que té previst passar el relleu a l’alcaldia aquesta tardor– és conscient que el fet de tenir una subestació elèctrica al municipi ha generat efecte crida, ja que els parcs solars valoren estar a prop. Defensa que la política municipal “ha estat de mesura, de prendre el camí del mig”: recorda que el projecte d’Els Quingles era a l’inici de 50 hectàrees i que s’hi van oposar, fins que es va reduir substancialment. Sánchez hi afegeix que els parcs fotovoltaics de Calders no són irreversibles, i que el dia que es desmuntin es podrien recuperar els camps. Amb una malla clavada a terra, no malmeten tant el territori com altres estructures que requereixen de més fonamentació. Tant el parc solar Els Quingles, de 20 MW, com el Calders, de 10 MW, propers a la subestació, disposen de llicència des de fa més d’un any, però Endesa tenia pendent modificacions a la subestació que han endarrerit l’inici de les obres. L’alcalde també destaca el del dolmen de Sant Amanç, de 4,95 MW i 10 hectàrees d’extensió, que s’anomena “agrovoltaic” perquè és més esponjat i combina la producció fotovoltaica amb camps de conreu. De plaques municipals, Calders en té a l’escola, el centre cívic, la fàbrica i l’ajuntament. Només els falta el centre cultural. La més crítica amb la proposta del PLATER és l’alcaldessa de Collsuspina, Laia Oller (Junts), que considera “una vergonya” que no hagin tingut accés a la informació abans. Es lamenta, a més a més, que la que es va lliurar en paper no coincideix amb la del visor, i també que ningú els ha explicat la planificació de molins de vent al Puigsagordi. Una altra de les grans inquietuds són les línies d’evacuació: “Nosaltres no en tenim cap a prop, i pot implicar molta infraestructura.” El Fanal, col·lectiu ecologista del Moianès, entén que el PLATER planifica amb solar i eòlica com generar l’energia que “necessita” Catalunya, però creu que els “greus moments que es viuen de les crisis climàtica, de biodiversitat, social i econòmica” necessiten un planteig diferent i decréixer, avançar cap a una societat que no “sobrepassi sempre els límits del planeta”. El PLATER, creuen, n’és una nova mostra i projecta afectacions irreversibles a l’entorn natural i rural del país. En marxa les obres del parc solar del Prat de la Plana, a MoiàAmb tres parcs solars del tot aprovats en terme de Calders –i el primer iniciat l’any 2019–, tot feia pensar que el primer del Moianès seria en aquest poble, però les obres a la subestació d’Endesa han anat posposant l’inici de les obres. Per contra, les que sí que han començat són les del parc fotovoltaic del Prat de la Plana, a Moià. Promogut per Estabanell, i amb una potència de 2,8 MW i una extensió de 5,9 hectàrees, des d’aquest abril ja són evidents els treballs a la rasa, així com la delimitació amb estaques i cinta del camp. L’empresa, amb seu a Granollers, ha signat un préstec de 22 milions d’euros amb Triodos Bank i l’Institut Català de Finances que inclou la construcció d’aquest parc solar de Moià, així com d’altres als municipis de Manlleu, Fonollosa o el Catllar.

Assignen al Moianès produir més de 280 MW d’energia renovable

“He vingut a aquesta vida a estar bé, a jugar i a guanyar”

El nou Tosca de Moià comença a agafar forma

Els impulsors del cementiri xinès: “Hi ha milers de famílies que volen tancar aquí el seu cicle vital”

Assignen al Moianès produir més de 280 MW d’energia renovable

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells