“Les abelles m’han ensenyat a viure amb més tranquil·litat i serenor”

Criada a Cal Pastoret (Moià), de ben petita va aprendre del seu avi Daniel el respecte per les abelles. Anys després, mentre treballava de camionera, va comprar tres ruscos. Un passatemps acabaria convertint-se en la seva manera de viure. Quins records guarda dels primers anys a Cal Pastoret, al costat del seu avi i de les abelles? Estan molt lligats a la vida de pagès. A casa recordo el porc, les gallines, els conills i, evidentment, les caixes de les abelles. Veure el meu avi tenir cura dels ruscos era una part més d’aquella rutina. Em va transmetre el respecte pels animals i la natura. Anys després va començar amb tres arnes. Quan va veure que allò podia convertir-se en una forma de viure? Les vaig comprar a un company de feina quan encara treballava de camionera. Al principi era un passatemps, però vaig anar multiplicant les caixes i m’hi vaig enganxar. Em vaig adonar que estar entre ruscos era el que realment em feia feliç i que podia passar a ser la meva forma de vida. Com ha canviat la maniobra i sensació d’obrir un rusc, des d’aquell primer dia? Al principi és inevitable sentir respecte o por: et poses el vestit, obres la caixa i et trobes envoltada d’aquell brunzit tan intens. Amb el temps aprens a llegir les abelles: saps quan estan tranquil·les i quan comencen a estressar-se. S’ha creat una mena de sinergia entre nosaltres. Ara obrir un rusc ja no em fa por; és el moment en què em sento més connectada amb el meu entorn. Què no veu algú que només té davant el pot de mel acabat? Una feina immensa i molt tècnica. Faig selecció genètica, trio les caixes més manses i productives i selecciono les millors mares per criar reines. També hi ha moments fascinants: observar com crien, com tornen carregades de pol·len, com els abegots ventilen o, fins i tot, sentir el cant de la reina. Darrere de cada pot de mel hi ha una gestió ramadera minuciosa i artesanal que requereix molta coordinació. Abans conduïa una cisterna de purins. Què uneix aquella Esther amb l’apicultora d’avui? Les mateixes arrels: el sector primari i el vincle amb la terra. Abans anava a les granges a buscar purins i els escampava als camps per ajudar a fer créixer els cultius; ara contribueixo a la pol·linització i a la biodiversitat. La feina és diferent, però l’estima pel món rural, la mateixa. Quina és la part més dura de dedicar-se a les abelles? La lluita constant. La varroasi [una malaltia mortal per a les abelles] és cada vegada més resistent, hi ha infeccions víriques, despoblament, abellerols i la vespa asiàtica. Cada dia les ajudes a sobreviure, i aquesta pressió és esgotadora. Ara mateix la balança està molt desequilibrada. Em plantejo seriosament deixar-ho. El que abans compensava ara queda tapat per la frustració de veure que, malgrat tot l’esforç, les plagues i els depredadors guanyen terreny. Què li han ensenyat les abelles? A viure amb més tranquil·litat i serenor. Noten el teu estat d’ànim i t’obliguen a abaixar les revolucions. També m’han ensenyat perseverança, ordre i, sobretot, la importància del treball en equip: són una societat on no existeix l’egoisme, sinó que cadascuna treballa pel bé col·lectiu, sabent que només poden tirar endavant si ho fan unides. Amb els anys, què ha canviat en vostè i què s’ha mantingut intacte? La meva essència continua viva. Sempre he estat lluitadora, de sang i nervi, d’anar amb gas, empenta i molta canya davant les adversitats. Malgrat el desgast de la feina i les dificultats del camí, no he perdut mai aquesta força interior. Els anys m’han ensenyat a ser més calmada, però la mateixa dona guerrera i incansable continua aquí dins.

“Les abelles m’han ensenyat a viure amb més tranquil·litat i serenor”

Moià, a la recerca de Pollo

“Ens sentim una mica abandonats. Nosaltres també paguem impostos com la gent de les grans ciutats”

La C-59 entre Moià i Castellterçol porta 130 accidents amb animals des del 2022

“Em sento forta”

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

Troben mort un conegut veí de Viladrau

Més de 360.000 donacions als Bonpreu i Esclat recapten 43.000 euros per a causes socials

Trien tres escoles d’Osona entre les 100 prioritàries per climatitzar abans del juny del 2028

El voltreganès Jordi Checa serà al campionat del món d’Ironman

Tanca el quiosc de la plaça de la Divina Pastora de Vic

Júlia Serrasolsas, de Ginestà: "El directe és un termòmetre de com ha anat la sortida del disc i està sent una passada"

Proposen saldar amb 190.000 euros el conflicte entre Calldetenes i Sant Julià per la Font d’en Titus

Faran 55 pisos a l’antiga fàbrica de Galetes Birba de Camprodon

Adjudiquen les obres de la plataforma PRIMA de Gurb per 6,7 milions