Els Diables de Castellterçol fan 30 anys

Es tanquen els llums i a la plaça Vella es fa el silenci. Comencen a sonar les primeres notes d’una adaptació del Ball del Ciri de Castellterçol. En comptes de repartir colònia, però, els balladors reparteixen espurnes. Perquè són diables, els Diables de Castellterçol. És un dels moments més emocionants i característics del correfoc de Castellterçol, que es fa a finals d’agost, per festa major. “Sempre ens hem identificat per intentar fer coses diferents, amb personalitat pròpia”, diu l’Isaac Puig, un dels fundadors de la colla. “En el ball de diables final, dos d’ells van vestits amb barret de gala i mantellina. Porten unes maces que simbolitzen el ciri i l’amorratxa, elements del Ball del Ciri tradicional. Fem un correfoc molt visual perquè tenim públic que vol entrar-hi, però molt d’altre que només vol mirar.” I això ha portat els castellterçolencs a dissenyar actuacions amb inicis i finals potents, i a inventar-se elements originals que complementen les típiques forques. Són famosos els seus túnels de foc, que poden tenir cinc i sis metres de llarg. També el paraigües, la bola –una mena de bola del món gegant– o els homes de foc, que porten l’esquena plena de pirotècnia. I el bestial encierro, per a la gent més extrema, que s’atreveix a tancar-se durant mig minut, en un espai delimitat amb tanques, amb foc per totes bandes. “N’hem anat aprenent, perquè partíem de zero”, diu Puig. Al Moianès no hi havia tradició. Tot va començar l’any 1995, quan els monitors de l’esplai infantil i juvenil Draks es van plantejar fer una colla. “Ens va animar en Jordi Sagrera, un veí del poble que llavors formava part de la Colla Can Sofre, de Badalona, i venien aquí a cremar. Si tant ens agradava el correfoc, havíem d’engrescar el jovent. I ell ens va donar les primeres pautes.” Diu Puig que a la primera crida s’hi van apuntar una trentena de persones i així van començar, fent petits espectacles i correfocs per Nadal, Sant Joan o la festa major. “El Ramon Paré, un serraller que sempre col·laborava amb les entitats, ens va fer les primeres forques”, recorda en Pep Grifell, un altre diable fundador. “Els inicis van ser emocionants, però anàvem perduts. Fins que no vam trobar la pirotècnia que ens agradava, vam aprendre a ordenar un correfoc, vam focalitzar les idees que teníem per fer actuacions creatives...” Durant aquests 30 anys, els Diables de Castellterçol ha actuat a bona part dels municipis de la comarca i han fet intercanvis amb moltes colles del país. I s’han forjat un segell propi, en tots els sentits. Com en el vestuari. “Primer anàvem liles i el 2004 ens vam renovar. Llavors ningú utilitzava colors clars, així que vam optar pel cru, combinat amb les flames vermelles i negres, i una caputxa amb banyes.” Un disseny de la tarragonina Olívia Ros, especialista en vestits de foc. La seguretat és l’altre distintiu de l’entitat. Com la resta de colles, s’han hagut d’adaptar a les normatives europees, que obliguen a tots els seus membres a fer la formació CRE (consumidor reconegut com a expert), un certificat obligatori per manipular pirotècnia. Però a més, segueixen una normativa interna molt respectuosa amb el públic, amb qui es mantenen distàncies prudencials. Perquè molts espectadors no van preparats per rebre un bany de guspires. “Durant un correfoc tenim diables que controlen que tothom cremi de manera adequada. I des que comença fins que s’acaba, ningú beu alcohol”, diu Grifell. L’adrenalina i la tensió acumulades es rebaixen al final de l’actuació, quan s’ha endreçat l’última forca. “Llavors ens reunim tots i fem una pomada, mentre ens relaxem després del moment més àlgid de la temporada. És important per fer cohesió de grup, perquè a l’entitat hi som gent d’edats i procedències molt diferents”, explica la Sílvia Vallhonrat, presidenta dels Diables de Castellterçol des del setembre passat. La celebració dels trenta anys coincideix amb una nova junta, un relleu que arriba enèrgic i necessari després de passar per un dels moments més delicats de l’entitat. “Venim de remuntar un sotrac important, que feia perillar la colla. La pandèmia va aturar en sec les activitats de cultura popular i molta gent es va desmotivar”, diu Vallhonrat. “No ha sigut fàcil tornar a tenir actuacions i implicar la gent a ser a les comissions de treball.” I és que un gruix important del finançament de l’entitat, a part dels contractes dels ajuntaments per fer correfocs, depèn d’activitats extres, com la venda de loteria, una quina nadalenca, l’organització de l’Oktoberfest o un túnel de terror per Castanyada. Afortunadament la continuïtat sembla garantida amb un centenar de membres, entre diables i tabalers, adults i infantils. I afegeix la presidenta que l’objectiu és que la gent continuï valorant allò que la va atraure d’aquesta colla: “Els Diables de Castellterçol estan bojos, perquè fan coses diferents.” Una bèstia amb llegenda i ball propi “A Moià són sargantanes, a Castellterçol mussols, i a Sant Feliu sac i ganxos.” Els diables es van inspirar en aquesta dita de tradició oral per encarregar la seva bèstia de foc. El Muçol va sorgir l’any 2015 dels tallers de l’especialista en imatgeria Dolors Sans, coincidint amb el 20è aniversari dels Diables i gràcies a una col·lecta popular. Pesa cap a setanta quilos i fa gairebé tres metres d’alçada. Té un aspecte entre temible i misteriós. I treu foc per les ales, cua, plomalls, urpes i una almorratxa que porta ben aferrada a la pota. La figura té la seva llegenda pròpia, en la qual trenca el malefici de la sequera regant els camps amb el contingut del recipient. El Muçol també té la seva música i una dansa coreografiada per l’Esbart Rosa d’Abril. L’aixeca un sol diable a plom i, quan balla, a plaça no se sent ni una ànima. L'espectacular Muçol, la bèstia de foc de la colla / Ivan Font Els Diablets, la colla petita La primera diablessa formada a la pedrera de l’entitat acaba d’entrar a la colla dels adults. I això és una molt bona notícia, que corrobora la importància de tenir escola pròpia. Els Diablets de Castellterçol van crear-se al 2014 justament per fomentar el relleu generacional, però també per obrir l’entitat al públic familiar. Al primer any ja hi va haver llista d’espera per cobrir els 50 llocs que s’oferien, entre diablets i tabalers. Les primeres actuacions van servir d’exhibició, però ara molta gent ja s’anima a ballar sota les espurnes de les carretilles infantils. Els Diablets, que van néixer l'any 2014 per fomentar el relleu generacional / Ivan Font Actes de celebració durant tota la temporada Van començar al març amb un curs de fotografia per fer imatges de correfocs. Al maig diables i geganters han pintat un gran mural a la façana del local que comparteixen. Per al 7 de juny es prepara un dels actes centrals, la Muçolada. Portaran la bèstia de foc, a pes i fent relleus, fins a Sant Julià d’Úixols, una popular ermita on s’hi feien processons per demanar pluja. Al migdia el Muçol farà un ball de lluïment amb música en directe. Després hi haurà un dinar de celebració, on es convida a 400 persones que han passat per l’entitat. A la tarda el poble s’omplirà de tabalers per fer molt soroll i es convidarà bèsties de foc d’altres llocs per fer un cercavila. A l’agost la colla organitza una exposició vivencial i immersiva, amb fotografies, molt material diabòlic i experiències de realitat virtual. De cara a festa major no volen desvelar gaires detalls del correfoc, però és evident que serà sonat. Explicarà la seva trajectòria, i per això el començaran amb les forques originals. Al setembre clouran amb un castell de focs. Pintada del mural al local que comparteixen diables i geganters, aquest mes de maig / Sebastià Renom

Els Diables de Castellterçol fan 30 anys

L’Estany presenta un llibre per preservar i revitalitzar cançons que són exclusives del poble

Dos ascensos consecutius porten el Castellterçol a la màxima divisió catalana de futbol sala

Monistrol s’agermana amb Dongyuan, un pas més en el projecte del cementiri xinès

Els Diables de Castellterçol fan 30 anys

LA PREGUNTA

Com creu que evolucionarà la crisi política a Espanya?

El dibuix de la tercera etapa del Tour 2026 travessa tot Osona i el Ripollès

Operatiu dels Mossos a Vic per acabar amb la multireincidència

Rescaten una serp atrapada en una aigüera d'un càmping d'Osona

“Es va quedar de pedra quan li vaig dir que era de Vic”

Jutgen un acusat de violar reiteradament una noia de Ripoll i amenaçar-la amb difondre imatges sexuals

Enderrocaran i construiran de nou el bar restaurant del parc de les Set Fonts de Sant Julià

L’estanc de Calldetenes ven part del segon premi de la loteria nacional de dissabte

Incendi a l'abocador d'Orís

Vic comença a enderrocar els murs del riu

L’església dels Dolors de Vic reviu la tradició de l’ou com balla