La curiosa història de l’església nova d’Oló i el matrimoni Roger-Vidal

L’església de l’Assumpció, o església nova d’Oló, no deixa ningú indiferent el primer cop que la veu. Darrere la seva singular arquitectura hi trobem un edifici que ajuda a entendre i explicar la història contemporània del municipi. I és que l’església es va construir de 1957 a 1963, en ple franquisme i en el punt àlgid de la industrialització de Santa Maria d’Oló. La industrialització d’Oló es va desenvolupar al llarg del segle XX, quan sortint del nucli antic de dalt al poble i seguint la carretera es va construir un eixample modern, en una zona plana i de més fàcil accés. La fàbrica López, de l’empresa Hemalosa, en va ser el motor. Als anys 50 els propietaris exercien, de fet, una gran influència sobre la política i la vida quotidiana al municipi i invertien en serveis per als treballadors de la fàbrica, com si es tractés d’una colònia tèxtil més. La faraònica església nova va ser el màxim exponent d’aquesta concepció d’amos del poble que tenia el matrimoni Roger-Vidal. Segons explica gent gran d’Oló, va ser un accident durant un viatge a Saragossa el que va propiciar la construcció del temple. La parella es va prometre que si es recuperava i se’n sortien n'aixecarien un. Una construcció que el 1955 feia falta al poble, ja que l’església parroquial quedava molt costa amunt al nucli antic. Ja fos per complir la promesa a ulls de Déu o per comoditat, el 3 de juliol d’aquell any Joan M. Roger va proposar a l’Ajuntament l’opció d’edificar l’església. Hemalosa hi va posar bona part dels terrenys, i l’Ajuntament alguns més que eren seus. El 1957 finalment s’autoritzava Carme Vidal, esposa de Joan M. Roger, a construir l’església. L’arquitecte fou Manuel Puig i Janer, el titular al consistori de l’Hospitalet de Llobregat. Com a constructor de l’obra es va contractar el mestre Ramon Camprubí, d’Oló mateix; i el decorador va ser Josep Artigues Basté, en aquell moment reconegut orfebre i pintor i qui segurament és l’artista més reputat dels que va prendre part en l’aixecament d’un temple amb uns vitralls, pintures i mosaics que tampoc deixen ningú indiferent. Veïns d’Oló i treballadors de la fàbrica també hi van jugar un paper important exercint de paletes, fusters i mecànics. El mobiliari de fusta, les instal·lacions elèctriques i els forjats es van fabricar, de fet, als mateixos tallers d’Hemalosa. Tot i utilitzar mà d’obra de la mateixa empresa, l’església va costar vuit milions de les antigues pessetes. El bisbe de Vic Ramon Masnou la va beneir el 29 de juny de 1963, i tal era la influència de la família Vidal que en van mantenir la propietat fins als anys 90, quan l’empresa va fer suspensió de pagaments. La percepció d’articular el poble com una colònia va fer que el matrimoni Roger-Vidal projectés el seu propi mausoleu al subterrani de l’església. Finalment, però, no es va utilitzar com a lloc d’enterrament i la cripta ha quedat abandonada. Durant un temps s’hi van guardar les carrosses que utilitzen els Reis Mags d’Orient quan visiten el poble per repartir regals a la canalla.

La curiosa història de l’església nova d’Oló i el matrimoni Roger-Vidal

Enric Casacuberta recorrerà corrent la mítica Ruta 66 per recaptar fons per l’ELA

La fàbrica Jorba de Calders bufa 100 espelmes amb el futur encaminat

“Estem fent moltes coses, però sembla que tot sigui un impediment”

Magí Vilardell, el fuster que va fer fortuna a Barcelona

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

Aquests són els beneficis de beure cafè

De Vilanova de Sau a la NASA

El Forn d'Osona, quan tanca molt més que un forn de pa

La detinguda per apallissar un home a Torelló és la llogatera que temia perdre el pis on vivia

Els rellotges de la catedral i l’ajuntament de Vic, sense toc

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves

Accident entre un cotxe i una furgoneta a la C-17 a Balenyà

S’adorm al volant i xoca amb tres cotxes a Torelló

Retiraran unes 14.000 tones de fusta de les ventades al Ripollès