La campanya d’excavació a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià arriba la recta final després d’un mes de feina. L’investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l’ACN que enguany han fet una campanya “de canvi d’estratègia” després d’uns anys “molt concentrats” al nivell de 60.000 anys d’antiguitat en què van aparèixer les restes de neandertals joves.
Així, s’ha fet una prospecció fins als 230.000 anys d’antiguitat i, en aquest punt, hi ha aparegut una “acumulació faunística insòlita”.
En concret, s’han trobat restes “d’animals molt grans” com rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l’os de les cavernes. Això permetrà, segons Rosell, tenir una “perspectiva molt interessant” de com era el paisatge i l’ecologia de la zona.
L’any 2023 l’equip investigador de l’IPHES-CERCA va recuperar dos fragments de crani d’un neandertal juvenil de més de 52.000 anys d’antiguitat a la Cova de les Teixoneres de Moià. Aquest era el quart individu identificat a Moià des que es va descobrir la dent d’un infant de 6 anys l’any 2016.
Enguany, l’equip investigador ha volgut fer un “canvi d’estratègia” i continuar fent prospeccions tant a l’interior com a l’exterior de les coves després de diversos anys “molt concentrats” al nivell de 60.000 anys d’antiguitat, segons ha explicat Rosell.
La campanya ha donat els seus fruits i en una prospecció que s’ha fet a l’estrat de més de 230.000 anys d’antiguitat ha aparegut “una acumulació faunística insòlita”.
En concret, ha relatat Rosell, s’han localitzat restes d’animals “molt grans” com són rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i ossos de les cavernes. Això, detalla l’investigador, “ens donarà una perspectiva molt interessant per veure com era el paisatge i l’ecologia de la zona”.
A més, es podrà observar “com va evolucionant aquest paisatge fins arribar al moment de la desaparició dels neandertals”. Rosell no descarta que en futures campanyes es puguin descobrir més restes de neandertals en aquests nivells. “De moment ja ha aparegut alguna eina i això ens demostra que hi van ser”, assegura.
Pel que fa a la Cova del Toll, enguany els arqueòlegs s’han centrat en excavar la zona exterior de la cavitat, una zona que fins ara no s’havia explorat.
L’objectiu, detalla Rosell, és intentar trobar algun campament de neandertals o la zona on els neandertals processaven els ossos de les cavernes -una espècie d’os que es va extingir fa més de 27.000 anys-. La Cova del Toll, explica l’investigador, és un lloc d’hivernació de l’os de les cavernes i algun exemplar d’aquest animal moria o bé se’l menjaven altres carnívors.
D’aquesta manera, els neandertals n’aprofitaven els ossos. Rosell relata que en aquest indret s’han trobat eines i també marques lítiques als ossos des animals i, per això, volen buscar “el lloc on els neandertals processaven els ossos de les cavernes”.
Canibalisme i parentesc
Un altre dels aspectes en què segueixen treballant els investigadors és en la pràctica del canibalisme entre els neandertals que van establir-se a Moià. Les restes localitzades l’any 2023 presentaven marques de canibalisme i això demostrava que van ser processats i menjats pels seus congèneres.
Un dels aspectes que s’està estudiant és si els neandertals localitzats tenien algun grau de parentesc entre ells, ja que si fos així podria ser un fenomen de tractament de la mort dins del propi grup.
Però per arribar a conclusions definitives, afirma Rosell, són necessàries proves d’ADN i en aquests moments s’estan mostrejant diverses restes que s’han anat trobant i se n’estan buscant de noves als sediments.
“Amb això no només volem saber si eren parents entre ells, sinó també la seva pròpia evolució, des dels moments més antics fins als darrers dies dels neandertals”, conclou.
{{ comment.text }}