“Estem perdent el respecte per la natura i per nosaltres mateixos”

Ve de família amb arrels a pagès i al comerç local. Està formada en Belles Arts i troba en el bosc els materials que més li agrada treballar. Diu que és el seu hàbitat natural. Tot aquest bagatge l’ha canalitzat en una professió: florista. Amb un soci i molta empenta, acaben d’obrir un centre de jardineria a Moià. Lídia, vull animar una mica el menjador de casa, però no sé per on tirar. Què m’aconsella?Què et ve de gust? Vols una planta amb presència? Que sigui original? Et ve de gust que tingui flor? O prefereixes un ram? Ara és temps de mimosa. A mi m’encanta treballar amb les flors d’aquí, de camp, aguanten molt més. M’agrada la idea de la mimosa.Bona tria! De color és fantàstica, et donarà llum a qualsevol espai. Els rams han de tenir una harmonia cromàtica, però també algun element que destaqui. Podem combinar colors que, a priori, no barrejaries mai. De la mateixa manera, combinem mides, textures i volums. Les composicions florals no deixen de ser un art. Es nota la seva formació.A Belles Arts, a la UB, em vaig decantar per l’escultura, relacionada amb la natura. Vaig fer un estudi de com fer les meves peces amb materials del bosc, tenint el màxim respecte per tot allò que recollia. El meu treball final lligava la terra, les nostres arrels, la vida a pagès i l’artesania. I va construir petits paisatges dins d’ampolles.Sí, vaig dissenyar unes garrafes que em van bufar al Museu del Vidre de Vimbodí. Les vaig omplir de materials del bosc: suro, branques de garric, espigues de gramínies, flors seques d’orenga... La idea era transmetre la importància de preservar l’entorn. L’exposició es deia “La crida del bosc”. Vostè l’ha sentida?I tant! Des de ben petita que he anat a la muntanya amb la família. Solia tornar a casa amb la motxilla carregada de pedres, herbes o qualsevol element natural. El bosc m’aporta pau, tranquil·litat, em lliga a la terra. El bosc ens dona molt. Però, i nosaltres, en tenim prou cura?No gens. Anys enrere els boscos estaven nets i els respectàvem. Ara els trinxem en època de bolets. I estan plens d’arbres morts. S’hauria de poder tornar al pasturatge, aprofitar que estem en una zona rural amb pagesos ben parits, que tenen bestiar capaç de netejar el bosc. O incidir més a eliminar la processionària, que està afectant molt els arbres del Moianès. Què hi podem fer?Hem perdut el respecte per la natura i per nosaltres mateixos. Els petits gestos individuals són importants, però les institucions han de fer més. Sobretot, han d’escoltar la gent que viu a les zones rurals, que és la que hi entén del territori. Amb Albert Ferrer es van plantejar obrir el centre de jardinera en plena sequera. No era molt arriscat?Feia temps que l’anterior garden estava tancat. Ell és jardiner, jo florista, ho vam veure com una oportunitat de donar els dos serveis. I es tracta d’adaptar-se al clima. Treballar amb plantes arbustives, més mediterrànies, que aguantin les temperatures altes. Posar escorça als parterres per retenir l’aigua. Pensar en sistemes de recollida de pluja o de rec sostenible. I utilitzar plantes de temporada, adaptades a cada època de l’any. Ara ja no posis ciclàmens, per exemple. Tria les prímules o els pensaments. Ho tindré en compte, gràcies.És essencial escoltar el client, entendre què necessita i oferir-li el producte més adequat. D’això va el comerç de proximitat, oi? Mira, una altra cosa que hem de cuidar. A les botigues de tota la vida falta relleu generacional i comprar per internet és molt temptador. Però els pobles sense el petit comerç són morts. Falta jovent emprenedor? O oportunitats per quedar-s’hi a viure?Falta gent que es dediqui als oficis. Falten ajudes per als emprenedors. La gent jove en té ganes, però costa molt obrir negocis, molt. Has de ser valent i estar ben acompanyat. Nosaltres sort n’hem tingut de les nostres famílies i els amics. Al centre de jardineria li han posat L’Auró. Un arbre bonic.I tant, un dels meus preferits! Vam pensar en un arbre del Moianès, que no fos dels típics. N’hi ha a la Fàbrega, al Toll, al Molí Nou... A la tardor ens regala paisatges esplèndids: l’auró blanc amb les fulles súper grogues i l’auró negre, ataronjades i vermelles. Un últim consell: què faig perquè no se’m morin les plantes?Vigila com les regues, ni poc ni molt. Una mica d’adob en floració. I llum natural abundant. T’ho agrairan.

“Estem perdent el respecte per la natura i per nosaltres mateixos”

“D’interès polític no n’he tingut mai, ni en tinc. Em vaig presentar per fer poble”

“És als boscos de Castellterçol on he pres les grans decisions vitals”

Auxiliars d’infermeria, administratius i personal per a restauració i serveis, els més buscats al Moianès

“Volia entendre i explicar per què una dona a qui la seva parella maltracta no abandona la relació”

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin